Andorrà de 22 anys, el Pau Bascompte va estudiar Criminologia a la Universitat de Barcelona. Actualment, cursa un màster a Madrid que combina amb l’escriptura, una de les seves grans passions. 
 
–D’on li sorgeix l’interès per la criminologia?
–El mentiria si digués que part de l’interès no em sorgeix de veure les sèries de televisió. Per altra banda, em ve com a curiositat per entendre el món i les persones. Concretament, aquelles que vulneren o incompleixen la llei, que s’aparten de la societat. 

–Ja ha acabat la carrera universitària. S’està ara especialitzant en algun àmbit concret?
–Sí. Estic ara mateix cursant el màster de Perfils Forenses de Perillositat Criminal a la Universitat Rey Juan Carlos, a Madrid. 

–En què consisteix?
–Perfil criminal. Tracta de, basant-se en una escena de crim, saber analitzar quins són els trets psicològics que ha posat l’autor en aquesta. Serveix també per facilitar, per una banda, la investigació criminal i, per l’altra, poder establir un perfil psicològic de l’autor. 

–Sempre es diu que hi ha dificultats per trobar feina de criminòleg.
–Cert. Ens trobem amb una ciència relativament nova. En la societat actual, la feina que està formada per un criminòleg se li dona o a un psicòleg o a un jurista, que en molts casos no estan tan preparats. 

–Andorra pateix la mateixa situació?
–I tant! I pitjor encara. El nivell de criminalitat, en ser tan reduït, fa que no es vegi la necessitat de la postura d’un criminòleg. 

–Vostè és també escriptor. Com és aquesta faceta?
–Em sorgeix als 5 anys, en el primer moment en què aprenc a escriure. La meva àvia té una forma molt curiosa de criar els nens: en lloc de llegir un conte abans de dormir, ens feia escriure a nosaltres una història i ens la llegíem entre nosaltres. Amb això, he crescut amb una passió per l’escriptura.

–En aquest sentit, va quedar finalista d’un concurs de breus i s’ha presentat a diversos premis.
–Exacte. Vaig ser finalista al Concurso Relato 48, un certamen en el qual teníem 48 hores per escriure un relat. M’hi vaig apuntar com a repte personal. També he participat en altres concursos, però no he tingut la sort o el talent per guanyar. Però escrivint puc demostrar que el TDAH no és cap impediment.

–A què es refereix?
–A tercer de primària se’m va detectar un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, i això sempre ha estat marcant la meva vida. Però vull ensenyar que, tot i ser una dificultat, tenir-ne no et limita ni et defineix.

–Tornant a la faceta d’escriptor, té començat un llibre de relats. Com avança aquesta feina?
–Lentament. La idea és fer una antologia de 10 contes que d’alguna forma estiguin connectats els uns amb els altres, sobretot pel que fa a l’ambientació.