Guillem Tudó és un cantant i saxofonista escaldenc, però també exerceix de professor de música. Amb només 29 anys, ja té un llarg recorregut en l’escena nacional i internacional. Recentment, ha estrenat el seu nou single, Man with the bag, un clàssic nadalenc, del qual n’ha creat una versió cantada i una amb saxo.

–Com va començar la seva passió per la música?
–Es va despertar de molt petit. Amb quatre anys vaig començar a anar a l’escola Harmonia d’Escaldes-Engordany on vaig fer els primers passos dins d’aquest món. Els anys van anar passant i la música va esdevenir cada cop més important per mi. Una passió va néixer, i ara tinc la sort de poder treballar d’això.

–Què és el que més li agrada d’aquesta professió?
–De fet combino dues feines. Músic i professor de música. M’encanta poder unir-les. Amb la primera, puc fer reviure al públic músiques conegudes o desconegudes i fer-los gaudir amb les meves interpretacions. La segona em permet poder transmetre als alumnes aquest art, una cultura, i sobretot poder-los fer treballar tots els beneficis de la música. 

–És complicat viure de la música?
–Molt, i a Andorra potser més. En ser un país petit, la gent et coneix de seguida, i és cert que no pots tocar moltes vegades en un mateix lloc. La gent ja no es mou tant i sempre has d’anar renovant perquè et vegin sota una altra faceta. A part, ser intèrpret no et permet tenir un sou fix, i això ho complica bastant tot, sense parlar de l’augment dels preus.

–Ha presentat una versió de Man with the bag. Per què va escollir interpretar aquesta cançó?
–Normalment són peces que a la gent els agraden molt i no passen mai de moda. Sempre és un cop segur. Per èpoques de Nadal, la gent escolta molta música, més que de costum. Escoltar aquestes músiques provoca, en la majoria dels casos, un sentiment de felicitat. A part, jo m’ho passo bé interpretant-les.

–És típic treure dues versions en singles nadalencs?
– No, gaire típic no ho és. La majoria de músics treuen una sola versió. En el meu cas, m’agrada treure dues versions, ja que acostumo a tocar el saxofon i a cantar. Hi ha gent que els agrada més el saxo i d’altres més la veu. En treure dues versions hi ha gustos per a tothom.

–Com va ser la gravació del videoclip? 
–La gravació del videoclip és una mica casolana. De fet, en tres hores ho teníem enllestit. No hi havia més pressupost per tirar endavant un videoclip professional, però sempre és bo tenir un suport visual que acompanya. Per tant, amb l’ajuda dels meus germans, vam fer un vídeo enregistrat i muntat per nosaltres. 

–Té algun concert planificat?
–Sí, el passat dia 3 de desembre en vaig fer dos. Un a la Massana i l’altre a Escaldes-Engordany. També pel dia 17 de desembre tenim una actuació juntament amb la pianista Teresina Serra a l’Hotel Hermitage de Soldeu i alguns altres concerts pendent de confirmació.