Nascut a Torrebesses, un petit poble de gairebé 300 habitants al sud de Lleida l’any 1956, el Joan Font va arribar a Andorra fa 40 anys. Des de llavors s’ha dedicat, juntament amb la seva dona, a dirigir el restaurant i residència Indalo.

–Com arriba a Andorra?
–La meva dona estudiava a Lleida i els seus pares ja regentaven aquest local des de l’any 1970, aproximadament. El meu sogre va decidir deixar-ho perquè ja era gran i ens va dir si ens ho volíem quedar nosaltres.

–Per això entra a restauració.
–Exacte. Llavors la meva dona va deixar els estudis i vam pujar els dos cap aquí dalt, i fins ara.

–Fa quants anys?
–Vam arribar l’any 1982, ja fa 40 que hi som.

–Com van ser els inicis?
–Tot era una mica nou, tant per a mi com per a la meva dona, ja que ni l’un ni l’altre havíem treballat mai en la restauració. De totes maneres, en portar-ho els seus pares ens vam sentir com a casa i se’ns va fer molt més fàcil l’adaptació. Però en realitat ens vam llançar a l’aventura els dos.

–En què treballava abans?
–Portava un camió de fruita i repartia per a una fàbrica d’embotits.

–Vostè ja s’ha jubilat, però continua treballant fins que ho faci la seva dona. Què faran, després?
–En realitat depèn una mica, ja que tenim una filla que encara està estudiant. De totes maneres, la intenció és viure entre Andorra i Mallorca. 

–I que passarà amb el restaurant?
–Com és de lloguer, ja vam parlar amb la propietat, i quan ens jubilem ho deixarem.

–Un restaurant d’aquest tipus ha notat la inflació?
–Sí, ja després de la pandèmia es va notar. Han crescut molt els preus i nosaltres no els hem pogut augmentar tant, ni del menjar ni de les habitacions. Per exemple, el menú l’he apujat poc més d’un euro.

–També regenta una pensió on allotgen persones d’Afers Socials.
–Sí. El Govern ens va demanar fa uns 10 o 12 anys si podíem acollir persones que tenen problemes de tota mena: manca de feina, alcoholisme, etcètera.

–I com funciona?
–Doncs porten aquí aquestes persones i s’intenten recuperar, que diguéssim, i acaben marxant. Els que no acaben millorant es queden i el mateix Govern es fa càrrec d’ells. En aquest sentit, alguns tenen feina i es poden permetre pagar certes coses, llavors l’Executiu només els paga l’estada. Però a d’altres, que tenen més complicacions, els acaben pagant tot: àpats i habitació.