Amb només 21 anys i d’origen paraguaià, el Miguel Aranda es troba ara en la seva segona etapa al país, on combina els estudis universitaris amb una feina com a cuiner.
 
–Per què decideix venir a Andorra?
–Principalment per experiència i per guanyar més nivell gastronòmic, que és el meu àmbit. També volia conèixer un lloc nou i estudiar. 

–Ha estat al país en dues etapes diferents.
–Sí, la primera va ser en arribar. Vaig treballar en un restaurant japonès d’un dels millors hotels d’Andorra. M’agrada molt viatjar i quan vaig considerar que tenia l’experiència suficient, vaig rebre una oferta de feina a França i vaig decidir marxar, però les coses no van sortir com esperava.

–Per què?
–Una hora abans que sortís el tren cap a França em van robar la motxilla. Hi tenia 4.000 euros, l’ordinador, la càmera, el mòbil, etc. Em vaig quedar sense res. Tenia només 100 euros que vaig decidir gastar per anar Madrid, ja que hi tenia un familiar, però aquest no va donar resposta. Llavors em vaig quedar quatre dies al carrer. Passar d’una família amb diners del Paraguai a trobar-me vivint al carrer és una experiència que no se’m traurà en la vida.

–Com se’n va sortir?
–Li vaig demanar a la meva mare que m’enviés els diners de la universitat per gestionar el viatge de tornada al Paraguai. A això, la meva parella de llavors em va fer entrar en raó que si marxava al meu país me’n penediria, i que havia de tornar a Andorra. 

–I aquí arriba la segona etapa.
–Sí, i torno al país amb només 20 euros. Tampoc tenia feina, contactes, ni res. Me la vaig jugar a tot o res. En una setmana vaig aconseguir feina, que vaig estar canviant durant tres cops, i en l’última, per sort, em vaig poder estabilitzar. Quan ja vaig obtenir aquest equilibri vaig anar canviant de treball per a fer un pas més enllà i pensar, sobretot, en mi i l’estalvi econòmic.

–I un cop assolit això és quan decideix estudiar?
–Exacte. 

–Què està estudiant?
–Direcció hotelera a la Vatel Hotel & Tourism Business School.

–Tot i això, continua treballant?
–Sí, la mateixa universitat me’l va facilitar. Tampoc em puc queixar, però sento que he fet un pas enrere i he baixat molt de nivell. De cuinar a un restaurant molt top d’Andorra a fer tapes... Sento que puc créixer encara molt més. 

–On es veu en un futur?
–Ho tinc molt ben planificat. La intenció és acabar la universitat a l’abril. Després tornaré al Paraguai i el desembre de l’any vinent tornaré a Andorra per fer la temporada d’hivern, a poder ser en un lloc important i de renom. Al maig tinc intenció d’anar a Irlanda a estudiar anglès sis mesos, i d’allà cap al Canadà per fer-hi la temporada d’hivern i perfeccionar l’anglès, tant britànic com americà.