Hèctor Romance té 35 anys i és de Sabadell, però viu a Andorra des de ja fa sis anys. Després d’estudiar Comunicació Audiovisual i de formar-se en Cinema, ha sumat una llarga trajectòria en un gran nombre de videoclips, llargmetratges, pel·lícules o documentals. Alguns dels titulars que porten el seu nom a la direcció són Impacto, La Santa Espina o el seu segon curt de ficció, però també de terror, Quiet, que es preestrena avui als Cinemes Illa i tracta els abusos sexuals en la infància. A més, compta amb actors del país. Aquest projecte, de 36.000 euros, està subvencionat pels Ministeris de Cultura i d’Afers Socials.

–Quan va començar a interessar-se per les càmeres i la realització?
–Els meus pares sempre havien fet teatre. Després en vaig fer jo, i quan ja era una mica més gran, em van agafar a un càsting de TV3 per gravar una sèrie, en què vaig interpretar un petit personatge durant, res, dos dies de rodatge. Allà vaig descobrir què era el món audiovisual. Vaig passar-me tota l’estona al costat del realitzador, i em vaig començar a interessar per tot el que hi havia darrere de les càmeres.

–Quiet se centra en els abusos sexuals a menors. Per què va decidir tractar aquesta temàtica?
–Durant un temps, vaig treballar a RTVA com a periodista ENG. Recordo que va ser en aquella feina en què vaig escoltar la xifra que un de cada cinc menors és abusat sexualment al món. Em va impactar molt, i aquest va ser el punt de partida. Tanmateix, arrel que tragués el tema, algunes persones del meu entorn directe em van confessar que també havien patit abusos. Per tant, vaig decidir fer un homenatge a aquestes víctimes d’abús a la infància, la majoria de les quals estan silenciades.

–Per què ha volgut incorporar el terror?
–El que tenia clar al principi és que volia fer un curt de terror. El tema de l’abús sexual en la infància, per tant, no és el central, sinó que és més el rerefons. La història comença amb el protagonista (Roger Casamajor), que arriba a unes oficines on va treballar, i al darrere l’acompanya la seva filla (Laia Valle), que té uns 9 anys. El pare li diu que s’esperi un moment, que ha d’anar a gestionar uns papers, i quan torna, la nena ha desaparegut. Aquest és el punt de partida del curt. En els següents minuts, apareix el protagonista buscant la seva filla, i en aquesta cerca descobrim una mica el seu passat.

–Com va ser el rodatge?
–El vam fer l’última setmana de març, durant sis dies de rodatge nocturn. Per logística, s’havia de gravar fora d’Andorra, i vaig escollir la Capitania d’Infanteria del Turó de Gardeny de Lleida, un edifici militar en desús. Algunes escenes, però, s’han gravat a Arinsal.

–Pot donar els detalls de la preestrena d’avui?
–Tindrà lloc a la sala gran dels Cinemes Illa de 19.00 a 21.00 hores. Durant la primera hora, presento el curt i parlaran els actors. Després, es farà una taula rodona amb una psicòloga de l’Institut de la Ment, Elsa Rodríguez, i una psicòloga de Vicki Bernadet, Pilar Polo, una Fundació que realitza prevenció, formació i sensibilització de l’abús sexual a menors.