Després d’uns anys dedicada a l’educació infantil, al 2018 Sandra Martínez va decidir obrir Marsupi, una botiga centrada en la criança respectuosa. A Marsupi s’aposta per un model de consum sostenible amb productes ecològics, lliures de tòxics, respectuosos amb el medi ambient i de producció responsable. A més, Martínez ofereix assessorament gratuït als pares que volen gaudir d’una criança conscient i respectuosa, i ha creat una comunitat on els clients esdevenen amics.
 
–Què la va empènyer a obrir Marsupi?
–A partir del naixement dels meus dos fills, em vaig adonar que necessitava sentir-me acompanyada, formar part d’una comunitat, d’una tribu, per resoldre dubtes però també per sentir-me recolzada emocionalment. A Andorra no hi havia cap grup de mares que es reunissin ni cap botiga de criança respectuosa, i en comptes de quedar-me parada vaig decidir crear jo aquest espai quan la meva filla tenia només dos mesos.
 
–I per on va començar?
–Primer em vaig formar com a assessora de lactància, assessora de portament ergonòmic i doula. Quan vaig trobar el local adient vaig obrir la botiga, on venc una gran varietat de productes per a una criança respectuosa, i on a més tinc una sala on faig reunions per a grups de criança per a nadons i infants de fins a 5 anys, així com diversos tallers de ioga, música, psicomotricitat, preparació al part, gestió de pantalles, etc.
 
–Tenen demanda aquest tipus de tallers?
–Interessen molt encara que costa que la gent doni el pas de venir i obrir-se a compartir experiències, sobretot si no són positives. 
 
–Encara s’imposa la idea que les mares ho han de saber fer tot bé?
–Sí. La imatge d’una maternitat de color rosa encara es ven com a real i els hi costa demanar ajuda.
 
–Parli’m del seu suport com a doula?
–Acompanyo els pares durant tot el procés de la maternitat, és a dir, durant l’embaràs, el part i el postpart, des d’una vessant emocional, proposant recursos per resoldre els petits problemes que van sorgint durant tot el camí.

–En què van més perdudes les mares?
–En qüestions que tenen a veure amb les pors, i les expectatives no complertes. S’ha de dir que la revolució hormonal no juga a favor. A més, a Andorra hi ha molta immigració i em trobo dones que no tenen la seva família a prop en un moment tan important i el sentiment de solitud és més pronunciat.

–Ara que celebra el quart any de Marsupi, com valora l’experiència?
–Molt enriquidora, amb un doble objectiu complert, sentir-me acompanyada i acompanyar. La gent que arriba a Marsupi no són només clients, jo els veig més com amics. Quan surten ho fan amb un vincle establert com a part d’una comunitat. Saben que poden acudir a mi sempre que ho necessitin.