Joao De Melo té 32 anys i és el president del Club Caní Pirineus Andorra. Fa set anys i mig va decidir agafar un border collie al qual li va posar el nom de Kimba, i amb l’objectiu d’evitar el ritme de vida sedentari que estava adoptant entre la feina i casa, De Melo va començar a practicar l’agility amb ella. Des de fa cinc anys i mig competeixen principalment a Catalunya i a Espanya, però també a França. Actualment, ajuda al club de Barcelona del qual encara forma part, per exemple, per organitzar una de les competicions més importants del sud d’Europa en aquest àmbit, amb més de 400 gossos al dia, a Rialp.

–Recentment han inaugurat el club.
–Més que una inauguració ha estat una presentació, perquè la creació la vam fer justament abans de la pandèmia, al 2020. Tanmateix, amb la covid tot es va aturar, i fins ara no ho hem pogut tirar endavant. 

–Quines modalitats practiquen?
–L’agility i el rally obedience.

– Com es va crear?
–El vaig crear amb la Cristina Pitarch, que és la vicepresidenta del club i s’ha implicat molt. Ens vam adonar que no hi havia cap espai al país on practicar agility, així que vam aconseguir un terreny i fa més o menys dos anys que estem entrenant aquí. Ara per ara, però, estem en una situació agredolça, perquè tot i l’esforç que hem fet hem perdut el terreny.

–Quin serà el nou emplaçament?
–Estem desesperats buscant un lloc on poder entrenar, el que passa és que de moment no tenim cap ingrés, i la quota dels socis no arribarà per pagar un lloguer tal com estan els preus ara mateix. A més, les característiques que ha de complir són gairebé impossibles de trobar al país. Bàsicament, necessitem un terreny de 800 metres quadrats com a mínim, que sigui pla i que estigui a més de 100 metres d’un habitatge o negoci. Això és el que complica la situació, i agrairíem l’ajuda de qualsevol persona. 

–Quant es tarda a entrenar un gos?
–En el cas de qualsevol persona que comenci de zero, uns dos anys. Tot i així, per algú que ja hagi competit i sàpiga els moviments serà més fàcil. No deixa de ser que l’agility és ballar amb el teu gos i l’has de saber portar, i ell ha d’entendre què li demanes.

–El seu manteniment és el mateix que el de la resta de gossos?
–Tots els gossos haurien de ser tractats per igual i tenir una activitat mínima, però sí que és veritat que l’agility és un esport de molt impacte i se l’ha de cuidar més, sobretot a nivell de musculatura, perquè sinó es poden arribar a trencar un genoll, un lligament o a fer-se mal a l’esquena.

–Què significarà aquest club per a Andorra?
–Un inici en el món caní important. Molta gent es pensa que la connexió que té amb el seu animal no pot anar a més, però el vincle que es crea entre guia i gos quan fas agility és increïble. D’altra banda, en un futur ens agradaria representar Andorra a un mundial o a escala europea.