Nascuda a Maó (Menorca) l’Anna Ferrer va descobrir que volia bolcar la seva vida a la música amb tan sols 3 anys. Ella volia tocar la flauta, però va començar amb el piano durant les seves primeres formacions en llenguatge musical i el cor. Als 11 anys va iniciar-se amb la flauta clàssica i després va intervenir en la formació vinculada al folk S’albaida. Un cop va engegar la seva carrera i va haver completat els estudis superiors al Taller de Músics de Barcelona va llançar els discs Tel·lúria (2017) i Krönia (2019).

–Quin és el gènere musical amb el qual  s’identifica més?
–Personalment em vaig anar descobrint la veu al llarg de la vida i, sobretot, al voltant de la música que escoltem en la nostra carrera professional. Jo em vaig trobar la meva pròpia veu que s’identifica bastant amb el pop, el jazz, el folk i la tradicional.

–Què és el 'Parenòstic'?
–És aquell terme que defineix l’almanac, també conegut com el calendari dels pagesos que informen sobre tots els aspectes de l’agricultura com el cicle lunar.

–I aquesta ha sigut la seva darrera creació, oi?
–'Parenòstic' és una composició musical que s’inspira en les diferents formes de fe que convergeixen en aquests texts que formen part dels nostres ancestres. Els documents contemplen, per una banda, l’aspecte astronòmic i, per l’altra, les creences religioses que es transmeten entre les famílies del camp de generació en generació.

–D’on surt, llavors, la seva motivació per tirar endavant aquest projecte?
–El foc de la meva música neix de la cultura popular i la tradició. També té un sentit espiritual i terrenal que forma part de la nostra realitat.

–En què consisteix l’espectacle que ofereix?
–En el meu espectacle em dedico a investigar les tonades que cantaven els pagesos a l’hora de llaurar i conrear el camp, el qual va ser un aspecte essencial de la cultura agrícola i també popular durant molts anys. He recuperat algunes de les cançons de l’època documentades i també transmeses oralment per les famílies i les he modificat una mica amb el meu punt de vista i el meu so, tot i que no perden l’essència del seu origen.

–També exposa un component identitari en les seves creacions.
–M’identifico molt amb les meves arrels menorquines. Crec que haver nascut a l’illa em va modelar i aquí tenim un tarannà molt proteccionista del patrimoni, tant natural i paisatgístic com cultural, en totes les seves manifestacions. La música que interpreto és una manera de retenir les formes de vida del passat que s’estan perdent. Una reivindicació a través de les meves lletres.

–Serà el primer cop que trepitja el Principat, oi?
–Sí. Tinc moltes ganes d’actuar a Andorra i, de moment, no tenim cap data per acabar la gira que estem fent.