Berta Daina té 24 anys i ha impulsat una iniciativa a Andorra relacionada amb la sostenibilitat. Actualment, és fundadora d’Agro, una empresa dedicada a la venda de biomaterials 100% biodegradables i compostables. A més, aquesta jove massanenca col·labora amb diferents negocis, i ara vol treballar amb els més petits per ensenyar-los que és possible donar-li una segona vida al que considerem brossa. 

–Què és un bioplàstic?
–Estèticament és molt similar a un plàstic convencional. La diferència és que està fet amb materials naturals i amb residus orgànics. Això significa que quan entra en contacte amb aigua, es dissol. Seria similar al cartró, que pot aguantar quatre gotes, però si el tirem a la piscina acaba desfet. Tot i així, pot durar fins a tres anys. Per reciclar-lo és molt fàcil, el pots utilitzar de compost tirant-lo a l’hort, i sinó a la brossa de l’orgànic. Fins i tot es podria menjar, però no és l’ús que li volem donar. 

–Com va començar a crear bioplàstics?
–Va sortir una mica per casualitat. Durant la pandèmia, havia de fer un treball per a la universitat, però no tenia ni cartó ni materials per fer-lo. Així que em vaig adonar que a casa meva generàvem una quantitat molt gran de residus i vaig decidir fer algun producte amb tot això. Em vaig tancar a la cuina i vaig fer prova i error fins que vaig trobar una recepta amb què em sortia una espècie de plàstic compostable. 

–Com es fa aquest material?
–Nosaltres usem una base, que és glicerina vegetal, fècula de blat de moro i vinagre blanc, i després podem posar el residu que vulguem. Depèn de què usem, el producte variarà. Per exemple, la taronja com és més fibrosa, fa que el material sigui més resistent i es pugui cosir per fer bosses o packaging.

–Per què el projecte es diu Agro?
–Perquè en un principi reciclava tots els residus orgànics que generaven els mercats, els quals tenen un problema d’espai i no poden reciclar. La idea era treballar amb empreses que fan sucs o productes frescos, i com venen del món agroalimentari li vaig posar Agro. Tanmateix, la idea ha evolucionat.

–De quina manera?
–Ara em centro més en el tema de conscienciació. Em vaig adonar que si això ho podia fer a casa amb una cassola i una batedora, significa que qualsevol persona ho pot fer. En aquest sentit, tenim un taller online per persones sobretot d’Amèrica del Sud, que estan molt posades en aquest món, i a banda fem tallers presencials per adults i per nens. Ara estem mirant d’impartir classes per als més petits, de maternal, i també als de secundària. 

–També treballen amb empreses?
–Ara comencem a treballar amb restaurants o hotels que volen reciclar el seu propi residu, i per exemple, fem les cartes de menús, amb els residus que més els hi sobren.

–Esperava aquest creixement?
–Per a res, però amb el temps em vaig adonar que feia quelcom més important del que m’imaginava.