Jaume Colominas Borrell va néixer a Barcelona el 15 de novembre del 1948. La seva família tenia una polleria al Mercat de la Boqueria, un bon negoci a l’època. Borrell va estudiar al Lycée francès de Barcelona. Amb 30 anys, per qüestions econòmiques, va treballar durant un parell d’anys en una constructora d’Algèria. Després va tornar a Barcelona, i va pintar durant 20 anys, però sense fer-ne cap exposició. No va ser fins als 40 anys que va començar a treure profit del seu art, mentre ho alternava amb l’ofici de venedor. L’any 2000 va anar a viure a la Seu d’Urgell per treballar a Andorra com a director gerent d’un doctor, però en veure el potencial i el mercat pictòric que hi havia, va decidir deixar-ho i dedicar-se plenament a pintar. 
 
–Quan li neix l’interès per la pintura?
–Des de sempre. Des dels 8 o 9 anys, i en tinc quasi 74.

–Per què?
–Crec que és vocacional, com a qui li agrada tocar el piano, per exemple. Ha d’haver-hi bastant de dots personals, però a més t’hi has de dedicar, has d’estudiar. No n’hi ha prou només amb què tinguis mà. No vaig anar mai gaire bé amb els estudis, però amb pintura i dibuix sempre era el primer de la classe. Això és el que m’ha agradat tota la vida.

–Des de quan s’hi dedica?
–Professionalment, des de fa 35 anys. He venut 3.000 quadres.

–Per què pinta el que pinta?
–Perquè m’entusiasma i perquè visc d’això des de fa molt temps.

–Com definiria els seus quadres?
–Impressionistes amb una línia bastant clàssica i sobretot paisatgística: cases de poble, rurals, de muntanya, masies, bordes; i principalment portes, balcons i finestres velles. Ara he fet un canvi substancial en la meva obra, buscant, dins del meu àmbit, donar una revolució i plasmar el pop art.

–A quins canvis es refereix amb pop art?
–Molt més colorit. I tot és fals: faig falses perspectives i falsos punts de fuga. Buscar la contraposició a la perspectiva legítima del dibuix.

–On podrem veure futures exposicions?
–Sempre tinc quadres exposats a l’Art Quim de la Seu d’Urgell (fotografia) i alguns altres repartits per Catalunya. La pròxima exposició que tinc intenció de fer és abans de Nadal a Andorra, a poder ser a l’Art al Set. 

–Actualment, encara es pot viure bé de la pintura?
–És trist, però actualment no li aconsellaria a cap net meu que s’hi dediqués. Tirar una família endavant amb la pintura és difícil, i més avui dia després de la crisi que es va patir el 2008. Va ser una gran garrotada i es van tancar moltes galeries. Després la pandèmia i ara la guerra a Ucraïna, no és el millor moment. Però al final l’art sempre ressorgeix, sempre. Tot i això, no crec que ho arribi a veure.