L’artista cubà Agustí Calviño, conegut com Gólgota, mai va pensar en ser pintor, de fet d’adolescent somiava en ser arqueòleg, però un trasllat familiar el va portar a relacionar-se amb un col·lectiu artístic, i es va enamorar de la pintura. Després de tornar a l’Habana, va ingressar a l’Acadèmia Nacional de Belles Arts San Alejandro, la segona més antiga d’Amèrica, tot i que li agrada destacar la seva formació de taller autodidacta. A més de fer exposicions individuals i col·lectives, obres seves formen part de col·leccions privades a França, Espanya, Suïssa, Alemanya, Mèxic, Anglaterra o els Estats Units. El passat mes de maig va exposar per primera vegada a Andorra. Mistificación es va poder gaudir al vestíbul de l’Illa Carlemany amb molt bona acollida. Els que no van tenir l’oportunitat de veure l’exposició no s’han de preocupar perquè és més que probable que en tornin a sentir parlar. 
 
–Recorda la primera exposició que va veure de jove i com es va sentir?
–No, però sí el que vaig sentir quan una veïna em va prestar una edició preciosa de la Nova Mitologia Clàssica Il·lustrada, amb reproduccions d’obres d’art dels més grans mestres de la pintura: Rubens, Tiziano, Giorgione, els Mestres russos… Vaig quedar enlluernat.
 
–Com definiria la seva pintura?
–Per mi cada quadre podria emmagatzemar un tractat de sensacions que tinc durant la preparació, i després quan el vaig descobrint al llenç. Busco tot el que pugui ser-me útil per al tema que vull tractar perquè no faig obres pel simple plaer de fer-les; cada peça és un estudi, no és fortuït, sempre hi ha un compromís. M’interessa molt el drama de l’home, l’ésser social o individual enfrontat als seus móns interiors. Si l’hagués de definir, crec que seria una pintura humana.
 
–El passat mes de maig va exposar Mistificación a Andorra. Coneixia el país? El va visitar?
–Encara no, però en tinc moltes ganes. El que el fa tan especial per a mi és la zona on està ubicat i els pobles que li van donar origen. Aquesta conjunció, i mixtificació entre l’est espanyol i el sud francès. La historia, el misteri, les seves gents. Sí, ho gaudiré molt quan el visiti.
 
–Quin feedback li va arribar de l’exposició?
–Hi va estar pocs dies, però sé que la gent es va interessar, i que va despertar l’interès cap a la meva obra. Això encara em fa tenir més ganes de tornar a exposar. Estic expectant.
 
–En què està treballant actualment?
–En una cosa completament nova. Les obres que estic pintant són fruit de l’amor, de la trobada de dues illes: Cuba i Sardenya, perla del mediterrani que m’ha arribat a través dels ulls de la meva dona, que és sarda. La gent d’aquesta illa és increïblement semblant a la de l’interior de Cuba. Per tant, no sé si es pot dir treballar del gaudi de descobrir tot el misteri de Sardenya, la seva cultura, i representar-los.