L’artista cubà Ernesto Roldán viu a Andorra fa gairebé set anys, on treballa com enginyer d’electricitat, tot i que la passió per l’art l’ha portat a dibuixar i pintar des de molt jove, així com escriure poemes, segurament influït pel seu avi, José Revueltas, veu fonamental de la literatura mexicana del segle XX. Com a pintor, Roldán s’ha centrat en l’expressionisme abstracte, influït per mestres com Pedro de Oraá, Antonio Vidal, Wifredo Lam, Santoserpa y Jackson Pollok, entre altres. L’any passat va exposar al vestíbul de l’Illa Carlemany De cel i terra, una composició abstracta on plasmava les intimitats del pensament humà mitjançant la fusió de poesia i plàstica. A més, està donant a conèixer l’obra d’altres artistes cubans, amb la intenció d’establir un intercanvi cultural entre els dos països.

–Quan pensem en artistes cubans, ens venen al cap cantautors, no pintors.

–És cert, però també hi ha un moviment pictòric divers i interessant amb importants referents, com Wifredo Land, considerat com el Picasso de Cuba. El que passa és que a Europa realment arriba molt poca informació. Té més ressò als Estats Units i el Canadà, on en té molta força, sobre tot a Nova York, l’epicentre actual de l’art després de desbancar París.

–Com ha influït el fet de viure a Andorra en la seva pintura?

–M’ha influït moltíssim, sobretot en aspectes com la llum, a l’hora de treballar les taques, i a nivell de colors, també; abans eren més forts, ara soc més mesurat.

–La seva pintura és molt conceptual, amb quina intenció?

–Intento que sigui emocional però a la vegada intel·lectual. Que emocioni però que també faci pensar.

–En quin projecte està treballant actualment?

–Ara, tinc un projecte que m’ocupa molt de temps, la meva filla (riu). Fora bromes, estic enmig del projecte que serà la meva propera exposició per a la Casa de las Américas, a la Habana, inspirada en l’obra poètica del meu avi, el poeta José Revueltas. La idea és mostrar la seva poesia des d’una perspectiva pictòrica.

–A més de donar a conèixer la seva obra, també representa el treball d’altres artistes.

–Vaig començar amb una exposició de José Rigoberto Rodríguez Camacho, i a partir d’aquí també he portat una exposició d’Agustín Calviño, Gólgota. Tots dos són grans artistes i amics meus. La meva intenció és establir un intercanvi cultural entre els dos països, tot i que de moment ho faig com un hobby, per amor a l’art.

–És ben rebuda aquí l’obra cubana?

–Depèn. Quan es tracta d’obres figuratives, com ara la de Gólgota, és molt ben acollida, però la pintura més moderna, abstracta, avantguardista costa una mica més.