Si us agrada escriure però no us sentiu segurs amb el resultat, el millor que podeu fer és apuntar-vos a algun dels tallers literaris que imparteix l’Elena Aranda. La seva experiència com a lectora professional i editora de taula per a editorials de primera línia, l’han convertit en coneixedora del que necessita un manuscrit per convertir-se en un bon llibre. En els tallers, comparteix els seus coneixements amb humor intel·ligent per ajudar a treure pors i inseguretats als que comencen a escriure. Després de la pandèmia, ha tornat amb els tallers presencials, i el proper comença el 9 d’abril a la biblioteca de Sant Julià de Lòria, un monogràfic sobre com escriure d’emocions, i ja prepara un altre sobre escriptura creativa al Museu Carmen Thyssen. A més, a La Capsa d’Ordino, imparteix un taller anual on estimula la creació literària i dona als futurs escriptors més eines per elevar la qualitat dels seus manuscrits.

–Quines idees equivocades tenim dels escriptors que ens limiten com a tal?

–Pensem que els grans escriptors estan tocats per una vareta màgica que fa que el primer que escriuen és la versió que després llegirem, i cap escriptor aconsegueix això. La diferència entre un escriptor professional i un que comença és que el primer entén que l’escriptura és un procés, que no és ni inspiració ni vocació. El talent és important, però només és una part d’aquest. Treballar en el procés és el que fa que al final el resultat sigui una obra.

–Costa molt trobar la veu pròpia?

–La veu pròpia i l’estil es troben amb molta pràctica. Escriure, al final, és qüestió d’escriure. No hi ha cap altre misteri, i com més escrius, més arribaràs a trobar la manera en què vols explicar les teves històries. Hem d’entendre que allò que s’escriu al principi és un pas més per arribar on vols; el mateix li passa als músics o als pintors, cap fa una obra mestra a la primera.

–L’assessorament ajuda a escriure millor, però això no vol dir que sigui publicable. S’accepta?

–Hi ha escriptors que tenen un excés de confiança i d’altres que en tenen molt poca, i cap de les dues opcions és bona. Com més coneixements tècnics adquireixes i més llegeixes, més capacitat tens de veure si el que has escrit és prou bo. No tothom ha de ser un premi Nobel, però es pot veure si el que s’escriu és honest i digne, que són dues característiques molt importants a l’hora d’escriure. I evidentment, hi ha un punt on comptar amb els ulls d’algú que conegui en profunditat l’escriptura és important perquè l’escriptura és un treball molt solitari, introspectiu i subjectiu.

–Vostè escriu?

–Als meus inicis com a periodista, pensava que la meva vocació era escriure, però quan vaig començar en la lectura professional, em vaig adonar que això i les formacions dels tallers eren el meu àmbit. M’agrada veure el potencial que té un llibre i ajudar als escriptors perquè aconsegueixin la millor versió del que volen escriure.