Com ella mateixa diu, Sílvia Guillem és una fàbrica d’idees. I jo afegiria que amb un fort component reinaxentista, ja que li agrada expressar-se a través de diferents disciplines artístiques. No en va, a més d’estudiar Belles Arts, en l’especialització d’arts gràfiques, també s’ha format en enquadernació i il·lustració, tot i que la joieria contemporània és el que més li agrada i al que es dedica en l’actualitat, juntament amb la impartició de tallers i cursos a diferents espais creatius del país, com ara l’Escola d’Art del Comú d’Andorra la Vella.

–Quin tipus de joieria fa?

–M’he centrat en jugar amb els materials i a partir d’ells vaig fent les creacions, per això dic que és una joieria experimental, contemporània, perquè no tinc una tècnica concreta, sinó que m’obro a moltes possibilitats. El més important és el material i a partir d’aquí creo. Soc una artista indisciplinada, perquè m’agrada experimentar amb el material i el resultat de les meves peces ha de ser artístic, no segueixo una línia creativa.

–En què consisteix l’experimentació en joieria?

–Treballem amb diferents materials: el ciment, la fusta, el metall i el tèxtil. A partir del materials, treballem la joia.

–I també imparteix cursos.

–Sí, faig molts cursos a diferents espais d’Andorra. Ara estic donant classes de joieria i gravat a l’Escola d’Art La Llacuna d’Andorra la Vella; a Sant Julià ensenyo joieria experimental i joieria ceràmica; a Escaldes-Engordany, faig un taller de tèxtil i vidre, i ensenyo joieria tèxtil. A més, tinc un laboratori de brodat experimental.

–Amb quin objectiu s’apunta la gent als seus cursos?

–Crec que arran de la pandèmia hi ha hagut un petit boom de les creacions manuals per a un mateix. Ha ressorgit l’interès i la gent se sent realitzada creant una joia o una peça de ceràmica o una pintura. S’ha creat una sinèrgia entre les persones i les arts per expressarse que abans no hi era.

–Quin és el perfil dels seus alumnes?

–Treballo amb adults, majoritàriament dones que potser tenen una sensibilitat especial vers l’art. La franja d’edat més concorreguda en joieria està entre els 28 i els 50 anys.

–Creu que ens costa connectar amb la nostra creativitat?

–A l’hora de crear estem limitats a fer les coses d’una manera i segons uns estereotips. En canvi, si aconsegueixes que obrin la ment, la cosa canvia, però costa molt. Vivim en una societat on tot està molt establert.

–S’ha trobat alguna vegada amb un alumne que fos un diamant en brut?

– Sí, el que passa és que en general els alumnes tenen la joieria com una activitat extra, no com per deixar la feina i dedicar-se en exclusiva. El que sí que he tingut és alumnes que arran de venir a l’escola d’art han seguit el camí de les art, estudiant Belles Arts, cinema, etc.