La Patricia Mantovani és una DJ andorrana. Des de fa tres anys, punxa de forma professional, combinant-ho amb la seva feina de secretària mèdica i una passió pel món del fitness que la mantenen ocupada les 24 hores, però que reconeix gaudir al màxim.
 
–Com combina totes les seves activitats?
–No és fàcil. A les 07.00 hores ja estic treballant pel metge pel qual faig de secretària, i al cap d’unes hores, pujo a pistes a punxar. I quan torno a casa, faig els meus entrenaments i sempre vigilo mantenir la dieta. Em passo el dia a tot gas, però és qüestió d’organització i de tenir-ne ganes. De fet, si crec que no he aprofitat el dia, em sento malament, però això no vol dir que no hi hagi vegades que em costi arribar a tot.

–Quins estils la defineixen com a DJ?
–El meu estil és progessive house i melodic techno, tot i que tant a pistes com a l’Abarset acabem abraçant més estils. Es pot dir que soc molt camaleònica, i puc oferir sets de house, techno, funky, soul... Tots m’agraden, però els meus preferits són els primers.

–Com veu la situació de l’oci nocturn ara que la pandèmia sembla donar un respir?
–Ara ho veig bé, amb el desig que la covid no ens torni a donar cap ensurt. Estic a pistes cada dia i també de DJ resident a l’Abarset. Més enllà encara no estic programant res perquè just s’està reactivant tot, però potser ja és hora de començar-ho a mirar. El que sí que tinc previst és actuar a l’Hibernation, que ja el tenia tancat per l’edició del 2020 i que finalment es va anul·lar per la pandèmia. He de reconèixer que, fins fa poques setmanes, encara estàvem a l’expectativa i amb por que es tornés a cancel·lar, vistos els contagis del gener, però sembla que la cosa evoluciona bé. I també ho notem en la resta de llocs, on hi ha més gent i s’ho passa bé.

–Com ha estat la seva experiència en aquest sector sent una dona?
–Ara em sento diferent respecte al moment de començar. Penso que és indiferent que siguis dona o home, perquè cada DJ té el seu estil i la seva forma de punxar, així que cap de nosaltres és igual. Ara em sento millor, però és cert que temps enrere, en alguna ocasió he notat que em feien el buit per ser una noia. Hi va haver vegades que vaig pensar a deixar-ho perquè no em venia de gust estar en un entorn on se m’exclogués, encara que no fos una cosa que passés sempre ni que m’ho fes tothom, ni de bon tros. Però cada vegada em sento millor, estic més còmoda, i he entès que no hi ha cap problema amb el gènere perquè som tots professionals amb la nostra manera de treballar. I de fet, també és evident que cada vegada som més dones que punxem.

–Té algun somni per fer realitat com a DJ?
–M’agradaria produir la meva música, però això requereix temps i dedicació, i justament ara no en tinc gaire. I òbviament, m’agradaria ser reconeguda en l’àmbit i fer gaudir la gent amb el que faig, però tot això és qüestió de treballar, de posar-hi ganes, d’esforçar-s’hi, i de manteir una constància. Tot arribarà.