Fa pocs dies que ha aterrat a la residència Salita per un període de pràctiques. S’hi sent molt a gust perquè li agrada més estar amb avis que amb nens. De moment vol ser auxiliar d’infermeria, tot i que l’objectiu és ser infermer. Un home en un món de dones, tot i que això està canviant.
 
–Què li fan fer a Salita?
–De moment observo i així aprenc com es fan les coses allà, perquè a cada lloc és diferent. Bàsicament fem llits, higienes, dutxem, preparem els àpats, la taula per dinar; sobretot el que fa un auxiliar a qualsevol lloc, però sense fer la cosa per la qual encara no estem qualificats.

–Se sent a gust?
–Sí, vaig fer pràctiques a l’escola bressol, i aquí és molt diferent, perquè m’agrada estar amb la gent gran. Alguns són autònoms, parlen amb tu, tu pots parlar amb ells, hi pots conversar i intercanviar opinions. Hi estic força còmode i espero que no s’acabin, m’agraden molt.

–Per què li agraden més els avis que els nens?
–Perquè noto que em puc entretenir i els puc entretenir a la vegada, podem parlar o fer un tomb pel voltant de la residència.

–Com s’ha de ser per treballar amb avis?
–Has de ser una persona pacient, perquè ho fan tot a poc a poc, amable, educat, graciós en els moments que calgui, empàtic en altres, però bàsicament has d’estar disposat a entregar-te a la gent gran, i sobretot els hi has de treure un somriure cada dia.

–Ho agraeixen?
–Sí, moltíssim. Ho notes amb la mirada, com et parlen, de vegades et fan un petó al braç. T’ho agraeixen de diferents maneres.

–Així, s’hi veu en el futur?
–Encara em falta molt per aprendre, però m’encantaria.

–A Andorra hi ha prou sortida o haurà de marxar fora?
–Aquí hi ha poques coses per estudiar, infermeria sí, encara no ho sé. M’hi vull quedar perquè n’estic enamorat, però si he de marxar, ho faré.

–Es quedarà com a auxiliar o li agradaria ser infermer?
–M’agradaria ser infermer, perquè hi ha més sortides, tens més responsabilitat i has de reunir més qualitats.

–Com veu el fet que molta gent pensi que aquesta és una professió per dones?
–El treball, com els colors, no té sexe. El blau no és de l’home i el rosa no és de la dona. De fet, encara podrien treballar-hi més homes, perquè segur que ho poden fer amb les mateixes qualitats, sense cap problema.

–Per tant, un home no necessita cap adaptació especial?
–No, tots som persones i cometem els nostres errors, però no ens cal cap adaptació especial, clar que no.