El Timothee Manand és ensinistrador de gossos. Juntament amb la Hanna Schlott, ha iniciat fa tot just dos mesos un negoci, TM Securedog, per oferir el servei de guarderia caní i també de reeducació, amb la voluntat que cap gos sigui deixat de banda, en especial els considerats potencialment perillosos. 
 
–Quins serveis ofereixen?
–Tenim el servei de guarderia canina, per aquelles persones que treballen i potser no tenen prou temps per atendre els seus gossos, però també està adreçat a persones que vénen al país amb els seus gossos i no tenen on o amb qui deixar-los mentre fan segons quines activitats, com anar a esquiar, per exemple. D’altra banda, com a educador caní, estic centrat en els gossos perillosos.

–Per què es dedica especialment a aquestes races?
–Penso que tant a Andorra com a altres països de l’entorn s’ha derivat en una problemàtica amb els gossos de races potencialment perilloses. A parer meu, els governs posen més restriccions perquè, sovint, els mateixos propietaris no saben com encarregar-se del gos que tenen. I també perquè es produeixen successos d’agressió on hi ha gossos perillosos implicats i alimenta el problema. Jo animo la gent que en tingui que busqui ajuda mitjançant la intervenció de professionals com jo per tal que d’aquí a uns anys, puguem tenir aquests gossos tant o més controlats que els d’altres races. Al meu entendre, són uns animals amb una genètica amb predisposició a treballar o dur a terme certes ocupacions, com poden ser els de rescat o policia, així que si entenem més el gos, ens podrà donar més. 

–Sovint es fa menció que no hi ha races perilloses sinó que tot depèn de l’educació que se li dona a cada gos. Hi està d’acord?
–Sí, i precisament les restriccions que se’ls implementa contribueixen que la gent els tingui temor. I no vull dir que aquestes mesures estiguin malament, però estic convençut que amb més disciplina això es pot revertir. Al final, cal entendre cada raça. Jo tinc dos dòberman, i aquest tipus de gos ha de gastar molta energia. En general, totes les races potencialment perilloses han de fer molt d’esport. El meu desig és que aquests gossos puguin viure com la resta, en societat i de forma conscient per part dels seus propietaris.

–Personalment, què el va animar a dedicar-se a aquesta professió?
–He crescut sempre amb gossos. Abans em dedicava professionalment al patinatge sobre gel, i des dels 15 anys he viatjat a diferents països. En tots he intentat estar en contacte amb ensinistradors, per veure la seva manera de treballar i trobar el meu propi mètode. Sento que una de les principals dificultats actualment és que la gent no vol imposar disciplina als seus gossos, i això ha derivat en un gran problema que només se li pot posar fre amb legislacions més dures, o fins i tot, acaba amb abandonaments o sacrificis. Hi ha maneres de treballar amb gossos en equilibri entre la disciplina i l’amor, i això és el que jo defenso.