Cada dia que el MoraBanc té partit a la Bombonera baixa de les muntanyes per animar els espectadors, sobretot els nens. Quan acaba hi torna i des de dalt els vigila.
 
–Com és el Brut?
–L’essència del Brut és ser agradable amb tothom. M’agrada molt trobar-me amb els nens que venen a la Bombonera.

–És una mascota o és l’home de les neus?
–Sí, soc l’home de les neus, com el Ieti.

–Com ha viscut els positius en coronavirus que han patit molts jugadors de l’equip?
–Amb una mica de pena, perquè si ells no estan bé i no es pot jugar, el Brut tampoc surt en acció. Tothom s’ha portat bé, però això no ha evitat que la covid hagi aparegut. Ho he patit.

–Fa temps que no hi ha partit a la Bombonera, ho deus trobar a faltar?
–Sí, i tant, trobo a faltar la gent i els jugadors.

–Un dia de partit qualsevol a casa, què fas exactament?
–Baixo de la muntanya i intenta arribar al pavelló mitja hora abans que comenci el partit i, un cop allà, escalfo i relaxo la ment i el cos, perquè una vegada surto a la pista és un no parar. Intento tenir 5 o 10 minuts de calma.

–Un cop a pista, a qui et costa més entretenir, els adults o els nens?
–Per lògica un nen sempre estarà més engrescat, tanmateix no em costa perquè la gent està receptiva, em sento estimat. Al principi, quan tapava, algú es queixava, mentre que ara s’aparten per poder veure.

–Creus que t’has guanyat la gent?
–Sí, totalment, rotundament sí, estic bastant confiat. La gent demostra que m’estima.

–Un partit del MoraBanc sense el Brut seria complicat?
–Seria diferent, és un al·licient més, vaig de banda a banda, ara estic allà, ara aquí, ara ballo. Pot passar que algun dia el Brut no hi sigui, així i tot la gent ho trobaria a faltar.

–Com ho fas per guanyar-te els nens?
–Xocar les mans i treure la part divertida.

–Qui s’ho passa millor, ells o tu?
–Els dos, sempre somric, sobretot quan em faig una foto amb un nen, m’ho passo bé.

–Com et portes amb els jugadors i tècnics?
–Molt bé, potser amb alguns més que amb altres, però també m’aprecien i valoren el meu paper a la Bombonera, perquè ajudo que la gent estigui engrescada.

–Estàs en forma com ells?
–Home, no tant com ells, però sí que ho estic, sí. Haig de tenir fons, perquè quan torno més verd de l’estiu, em costa aguantar el partit. He de sortir a córrer per estar bé.

–Quan acaba el partit, cap a la muntanya?
–Doncs sí, jugo a la neu, pujo fins als cims, miro les muntanyes i el país des de dalt. Puc veure com es porten els nens. Fins i tot he escoltat algun pare que li deia al seu fill per procurar que es portés millor.