Als 40 anys, fa quasi quatre anys, la Susana Miranda va donar un gir de 180 graus a la seva vida. Va deixar la feina en el departament de màrqueting d’una empresa i després de ser seleccionada en un accelerador empresarial a Tarragona, la seva ciutat natal, va decidir que la seva afició per la creació de peces de roba es convertís en el seu futur professional amb Sumi, la seva marca, que li ha permès donar curs a la seva gran creativitat i mostrar-li una altra manera de viure. El Japó va inspirar la seva primera col·lecció, però ja somia amb altres viatges plens de més aprenentatge.

–Per què va triar el Japó?

–Perquè volia una cultura que fos completament diferent a la meva, i també per l’estètica i l’elaboració artesanal de les seves teles. A més, volia que fos un lloc on pogués sentir-me a gust com a dona, segura, ja que era el primer viatge que feia sola.

–Les teles japoneses tenen una simbologia molt concreta. Ho té en compte?

–Inicialment, no, prioritzava l’aspecte estètic, però arran de crear contingut de la marca vaig descobrir tota aquesta simbologia que hi ha al darrere, com per exemple una tela que té una grua, símbol de força i resistència. Ara miro la història que hi ha en els estampats i dibuixos, que van en consonància amb el que jo penso.

–I li explica als clients?

–Sí, tot i que sembla interessar-los més la meva història (riu).

–I sent de Tarragona, com ha acabat venent els seus productes a Andorra?

–Fa uns tres anys, en un mercat de la Cerdanya, vaig coincidir amb la Blaia de Som de Bosc, que em va recomanar venir a Andorra per donar a conèixer les meves bosses i quimonos. Des d’aquell moment, soc una habitual dels mercats d’Andorra la Vella, la Massana i Ordino, tant d’estiu com d’hivern i Nadal, ja que les meves creacions agraden molt.

–Quines altres vies utilitza per donar a conèixer els seus productes?

–També m’agrada molt fer esdeveniments propis, buscar un espai atractiu, com una galeria d’art, on durant unes hores la gent pugui veure i adquirir les meves peces, xerrar una estona i prendre un vi o una cervesa, normalment, d’algun espònsor que vulgui donar a conèixer un producte artesà. L’última vegada vaig presentar els meus productes mitjançant la dansa. Va ser un èxit.

–Quina projecció fa de cara al futur, sent tan creativa?

–Vull col·laborar amb altres persones per crear nous productes. Gaudeixo i aprenc molt compartint la meva feina. Quan ho fas sola, et canses una mica del tu. Necessites altres fonts d’inspiració. Jo necessito sentir la flama de la creativitat i l’aprenentatge viva dins meu. També vull fer col·leccions de contingut. A la col·lecció inspirada en el Japó encara li queden un parell d’anys però la idea és continuar amb altres centrades en altres viatges i altres cultures, com per exemple de l’Àfrica.