La Cristina Pericas ha estudiat Art Dramàtic al Col·legi de Teatre i un postgrau de Gestió Cultural a la Universitat de Barcelona. Enguany s’estrena en la direcció d’Els Pastorets de Sant Julià de Lòria, amb la Núria Montes d’ajudant de direcció i el Jonathan Marchand, que ha dut a terme la producció musical. I és que el tradicional format nadalenc s’ha passat aquest 2021 al musical. 
 
–A què es deu el canvi de registre?
–En el primer record que tinc de participar als Pastorets ja s’hi van introduir cançons, així que es tractava de donar-li un toc més modern a aquesta experiència. I en aquests moments, quan fa prop de dos anys que vivim amb la covid, penso que és interessant portar aquest format més dispers, més divertit i per a tots els públics. Crec que a la gent li agraden molt els musicals i era una bona forma per canviar el context en què ens trobem.

–Com han adaptat el text tradicional?
–Per la dramatúrgia, hem seguit la de Folch i Torres, agafant-nos molt al text original. I després, hem introduït unes melodies que són cançons dels musicals més rellevants de Broadway: Chicago, Lalaland, Moulin Rouge i Sister Act. Amb aquestes bases, hem canviat la lletra, en alguns casos inventant-la de zero, i en altres adaptant el text de les escenes a la música.

–Creu que la interpretació laurediana ha esdevingut un distintiu de Nadal a Andorra?
–Penso que Els Pastorets acabaran formant part de la nostra cultura com a símbol tradicional, i que és una producció que hem de conservar i cuidar perquè sigui patrimoni. És la producció més gran que fa un comú, el Govern, i tota la gent que en formem part. I crec que ja no és exclusiu de Sant Julià de Lòria, sinó que és un símbol representatiu d’Andorra, perquè hi participa gent de totes les parròquies, i fins i tot de la Seu d’Urgell.

–Sent que hi ha interès en el format?
–Sí, sense dubte. Al final, sempre tenim un volum similar de persones implicades que entreguen la seva energia i il·lusió per conservar aquesta part de Nadal.

–I per part del comú, senten que us donen suport?
–Sí. La veritat és que hem de donar les gràcies a les noies de producció i al mateix comú per posar diners i recursos humans al projecte, que sento que és com un emblema del comú.

–I té idees per afegir als Pastorets al futur?
–I tant! Crec que s’han d’anar fent versions del text perquè aquest ja se’l sap tothom de memòria a través de les 28 edicions que portem darrere. Així que s’ha d’anar canviant i aportant idees noves perquè no sigui repetitiu, precisament per conservar aquesta màgia de pensar «a veure aquest any què hauran fet». Enguany l’hem fet més clàssic dins del registre del musical, que és molt modern, però l’any passat vam utilitzar audiovisuals, altres vegades s’han posat més o menys personatges… En definitiva, cada versió que s’impulsi enriquirà el text.