Es defineix com a artista «multidisciplinari»; li agrada treballar en teatre, s’ha especialitzat en circ, compta amb experiència com a formadora i es troba a gust amb els nens. Així, ha fet classes de circ i de teatre a Andorra i a la Cerdanya.
 
–Què pretén ensenyar en els tallers de circ que impartirà a partir del gener?
–Hi ha dues propostes. D’entrada, iniciació al circ i malabars, per a nens de 5 a 10 anys, en una hora de classe i amb finalitats lúdiques. Per als joves d’11 a 14 anys, un grup de dues hores en què aprofundim en les tècniques aèries en una sala dels Serradells, on tenim penjades les teles i el trapezi.

–Quina resposta solen tenir nens i adolescents en aquest tipus de formacions?
–Acostuma a agradar bastant, tenen molt bona resposta, s’hi enganxen i els pares també estan molt contents.

–Creu que és una especialitat ideal per aquesta franja d’edat?
–Sí, tot i que en adults també encaixaria, però el circ requereix una constància que en els adults és difícil d’establir, sobretot pels horaris i la implicació. Tot i això, també n’hi ha que m’ho demanen i és un projecte de futur.

–Què vol que aprenguin aquests nanos quan acabin aquest curs?
–Sobretot que gaudeixin de les coreografies que muntin i que puguin fer un petit número d’aeris, assolir tres o quatre figures, que les ajuntin i facin petites coreografies. També la creativitat i la seguretat en escena.

–Com que els hi agrada, aquesta activitat es podria considerar com a estrella?
–Sí, i és des d’aquest estat que tenen ganes de crear els seus espectacles. Despertar la imaginació i la creativitat és una feina necessària amb tanta tecnologia que tenen a l’abast, i que es puguin expressar.

–Quin retorn li dona l’interès que hi posen?
–Em realitza moltíssim poder transmetre aquesta passió i que tinguin les eines per fer-ho, perquè no és fàcil trobar un espai idoni. Veure com gaudeixen i que volen improvisar i crear coreografies, i que volen explicar històries a través del circ, m’encanta.

–Deu estimular comprovar que hi ha vida més enllà de la pantalla?
–Clar, és això, que busquin maneres d’expressar-se, que no siguin tot estímuls externs, sinó que aprenguin a jugar i a divertir-se d’una altra manera. Es tracta que del no res treguin un joc, ja sigui en teatre o amb malabars.

–Creu que la gent té una concepció adequada del que és el circ?
–Està bastant integrada la idea de circ de carpa, on cadascú té el seu número i els van ajuntant. A mi m’agrada fusionar el circ amb el teatre, tot i que potser per un nen és difícil assolir prou tècnica com per fer un número només de malabars o d’aeris, però si introduïm el teatre dins del circ és una eina afegida més contemporània.