La Judit Hidalgo va néixer a Barcelona i va viure allà fins als 22 anys. Va estudiar Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va treballar a Anglaterra durant cinc anys amb agències de promoció econòmica i gestionant projectes d’empreses catalanes. Després de passar per diversos països a nivell professional, fa quatre anys que viu al Principat i treballa a Andorra Business. Enguany participa activament a la sisena edició del projecte de formació professional Tàndem.
 
–Com va sorgir Tàndem?
–La iniciativa va néixer a partir de la idea de començar a introduir conceptes d’innovació al sistema educatiu perquè els joves que integren els cursos de formació professional tinguin contacte amb els processos empresarials moderns des del primer moment. El primer any que es va dur a terme, durant el curs 2016-2017, tan sols van participar poc més d’una desena d’alumnes i una empresa. De fet, jo vaig afegir-me durant la segona edició, en què el nombre d’estudiants es va incrementar, juntament amb les empreses, que van passar a ser-ne tres.

–Per què és necessari?
–Crec que és summament important perquè canvia les maneres de treballar dels empleats i el modus operandi de les empreses a l’hora d’encarar problemàtiques i adversitats. Volem passar de l’actual tarannà estancat que caracteritza a l’organització laboral dels països del sud d’Europa per treballar d’una manera més oberta i col·laborativa. La bellesa del projecte és que totes les parts aprenen per igual, tant els alumnes, com les empreses.

–Com funciona?
–Es duu a terme al centre de formació professional d’Aixovall i engloba a gairebé un centenar d’alumnes. Aquests es divideixen en diferents grups i cada un l’integren persones que es dediquen a sectors diferents. Després, una empresa selecciona tres o quatre grups i els planteja una problemàtica dins del sector econòmic a què es dedica la mateixa companyia. Per exemple, un hotel planteja als grups que li pertoca com eliminar els plàstics que produeix la gestió hotelera. Després, els alumnes s’han d’organitzar i elaborar una resposta que solucioni l’adversitat, la qual s’ha de materialitzar durant l’etapa del curs que anomenem acceleració. Posteriorment, arriben les semifinals i la final, en què s’escull el grup que ofereix la solució més adient a la problemàtica.

–Les restriccions sanitàries han afectat d’alguna manera al desenvolupament del projecte?
–Sí. Fins al punt que enguany haurem de posposar la fase d’acceleració, les semifinals i la final al mes de febrer de manera provisional, ja que el desenvolupament del projecte, tal com està concebut, no garanteix que es compleixin totes les normes sanitàries, però volem que segueixi evolucionant i, si és possible, afegir-nos a més centres educatius o fins i tot a l’UdA.