Sociòloga i investigadora experta en sociologia de l’educació, i formadora en projectes educatius vinculats al gènere, reflexiona sobre el paper de l’escola en els canvis socials. Va pronunciar a Andorra la xerrada La coeducació contra la violència masclista.
 
–Què és la coeducació?
–És la superació de l’escola mixta. Hi ha dos models previs. El primer, l’escola en què nens i nenes estaven separats i les nenes tenien un currículum diferent, excepte a l’àmbit rural. El segon, a partir dels 70 neix l’escola mixta, on nens i nenes ho comparteixen tot. A partir d’aquí, es va identificar el sexisme, que és jeràrquic i dona més valor al que fan els homes. La coeducació és el model d’escola que supera el sexisme.

–Com el supera?
–El professorat ha d’observar com es produeix. Per exemple, al currículum, on senzillament no hi som, ni mal ni bé, no hem fet res. I sabem que hi ha hagut grans professionals, però no hi són. O si ens fixem en l’ús de l’espai al pati, on el futbol n’ocupa la major part, un joc majoritàriament masculí, tot i que l’escola és l’àmbit menys sexista.

–Què fan malament els mestres?
–Res, el problema és el sistema, que és sexista, racista i classista. Hem d’intentar que la societat sigui més justa i igualitària.

–Què han de canviar els mestres?
–La consciència o la sensibilitat perquè se n’adonin que reprodueixen el sexisme. Per exemple, han d’oferir contes que no siguin pensats per nois o al temari incloure filòsofs o personatges històrics que siguin dones.Han de tenir més en compte l’altra part de la història que no sol sortir.

–Tornant al pati, el futbol és només per nois?
–Fins ara, l’ús de l’espai s’ha fet així. És cert que està canviant, en el futbol professional, però no al pati. Hem normalitzat les desigualtats, i cal tenir present que els nens que no juguen bé a futbol també es queden fora.

–Com hauria de ser un pati d’una escola?
–Hauria de tenir tres parts: una de joc ràpid (futbol), una de joc lent i una de natura. Un pati on domina el camp de futbol és discriminatori, tant per nens com per nenes.

–Veu possible un pati així?
–I tant, i existeixen, només cal voluntat educativa. És possible si qui té el poder ho vol.

–Què més cal canviar de l’escola?
–Tota l’escola: l’horari, el currículum, l’organització. Es continua educant com si la societat no hagués canviat, i això és un problema greu per les generacions futures.

–El sistema educatiu és conscient d’això?
–No, en absolut. Tampoc de la discriminació d’alguns nens, que pateixen molt i els hi fa falta més tendresa, perquè no poden expressar ni emocions ni sentiments fins que s’enamoren, ja que es veu com una expressió de feblesa que la societat sexista no permet. Per això les noies tenen més registres en les emocions i els sentiments.