El Juli Barrero és cantant i músic. Va començar a cantar amb cinc anys a l’Orfeó Manresà, i amb 15 va iniciar-se com a cantant en diferents grups de rock de la Catalunya central. Va arribar l’any 1997 a Andorra, on va començar amb el grup High Voltage i no ha parat. De fet, assegura que «no hi ha un sol dia de la meva vida des que tinc ús de raó que no tingui alguna relació amb la música». Ha publicat un nou treball discogràfic de quatre cançons, Líquid.
 
–Ens pot parlar de Líquid?
–És un EP en format vinil i virtual, és a dir, que es troba en les plataformes digitals. Dins del vinil, hi ha un codi QR que et deriva a una pàgina personal meva en la qual et pots descarregar o escoltar directament les cançons en format WAP, que té una qualitat altíssima. Comprar el vinil és ajudar la música de manera directa, però també és comprar una peça que es pot considerar pràcticament de col·leccionista, perquè se n’han fet 300 unitats i ara mateix no contemplo l’opció de fer-ne més. A més, és també una peça preciosa: translúcid, de color blau, amb unes gotes gravades, i fet a 45 revolucions per minut, que ens dona un extra més de qualitat. I és que he intentat arribar al màxim de qualitat possible en tots els passos que he anat fent i tant com em podia arribar a permetre’m.

–Per què no l’ha editat també en CD?
–Perquè el CD ha mort. Ara mateix, és un format caduc, tot i que no sabem si tornarà. El món digital ha passat de dependre d’un format físic a dependre d’un format virtual, i anar en contra d’això és anar en contra de l’evolució de les coses. I de fet, a les botigues es troben ja més plats de vinil que CDs, així que a banda de l’element romàntic, també hi ha un motiu estratègic. Penso que l’opció de tenir-ho penjat a xarxes facilita que la gent ho pugui escoltar quan vulgui, però si vols escoltar música amb alta fidelitat perquè ets un apassionat, la millor opció és el vinil. És com llegir un llibre en virtual o en paper: la història és la mateixa però el sabor és diferent.

–Com s’ha gestat la publicació?
–Tot comença, i sembla un tòpic ara mateix, en el confinament. Em va agafar en un moment que estava reflexionant sobre els meus projectes, i aquell context em van donar un espai temporal per poder començar a recuperar idees, que en sorgissin de noves, endreçar-les i fer-ne cançons. Van sorgir gairebé una quinzena de cançons, així que tenia dues opcions: fer les 15 cançons amb una qualitat més baixa, o enfocar-me a aquelles cançons més interessants i fer un treball més reduït però donar-ho tot en elles. Així que vaig optar per la segona via i això m’ha permès treballar amb productors i músics de primer nivell, com Toni Matos, Nacho Lesco, Pepo López, Jordi Armengol. Al final, tot el que podia sortir bé va sortir excel·lent, i res del que podia sortir malament va anar malament.

–I quan es podran escoltar en directe?
–Si la Covid ho permet, el 15 de gener estarem al Teatre de les Fontetes de la Massana, i el 22 de gener tenim prevista una presentació a la FNAC de Barcelona. Però la situació actual fa que tot estigui en parèntesi.