Joaquín Matas és un reconegut mag català amb més de 30 anys d’ofici que actua principalment a Espanya, però també a la resta del món, ja sigui fent un espectacle de màgia, o formant nous mags. El proper 11 de desembre tornarà a Andorra per presentar Intimagia, un espectacle homenatge a la màgia clàssica menys coneguda que es podrà gaudir al Museu Casa d’Areny-Plandolit d’Ordino.

–Com recorda els seus inicis com a mag?

–Sempre m’ha agradat la màgia. Als 7 anys jugava amb el joc de màgia del meu germà, però no era un món accessible per a un nen, i no va ser fins els 14 que vaig conèixer els primers companys mags. Dels 15 als 20 anys em vaig formar des de l’afició i la passió, sense pensar en guanyar-me la vida, però als 20 em vaig professionalitzar. Les primeres actuacions les vaig fer al Café Teatre Llantiol de Barcelona, bressol de molts mags, i de la mà del meu mestre i mentor, Gabi Pareras, un referent mundial de la màgia i malauradament desaparegut fa poc més d’un any.

–El proper dissabte actuarà a Andorra. Què veurem?

–Es tracta d’un recull del meu millor repertori, amb els meus trucs preferits per homenatjar la màgia clàssica menys coneguda pel gran públic, i contant amb la seva participació. La gràcia és que és un espectacle amb molt d’humor, amb un llenguatge molt proper i en un ambient molt desenfadat. La clau és no ser solemne, fer una actuació molt participativa perquè la gent s’ho passi bé.

–Vostè ha actuat diverses vegades al Principat. Com és el públic andorrà?

–Potser, inicialment és una mica més desconfiat però a partir de la primera sorpresa entra molt bé en l’espectacle. Les diferències més evidents les he trobat quan he actuat a l’Orient Mitjà, per exemple, perquè hi ha diferències culturals remarcables.

–Quin truc no pot faltar mai en un dels seus espectacles?

–Sempre començo amb el joc de la corda de Tabari, amb el qual faig la primera interacció amb el públic i que em serveix per veure com són els espectadors que tinc al davant. 

–Quan va de públic a un espectacle de màgia, aconsegueix desconnectar i gaudir-lo?

–Fa molt de temps que poso el cervell de mag en «modo off», sobretot amb els bons mags, com Juan Tamariz. És un plaer veure’l en acció.

–Vostè també actua en sopars d’empresa, fires i congressos. Una bona sortida professional?

–Són la meva principal font d’ingressos. De manera metafòrica el mag pot connectar molt bé amb els espectadors i col·locar el missatge que es vol d’una manera divertida.

–En les trobades familiars, és inevitable fer algun truc?

–Ho faig de tant en tant, perquè tampoc vull fer-me pesat. Prefereixo que la família vingui a un lloc neutral com és un teatre, a una actuació; ho gaudeixen i ho valoren més. És més especial.