El Miguel Palacios porta mitja vida tocant la guitarra i és el cantant d’Els Pali, la formació que va crear amb la seva arribada al Principat i que va agafar embranzida quan es va unir al David Amat, al qual identifica com a «remador» del grup, i el Toni Fernández. El grup ha estrenat recentment un nou single, Hechicera, que formarà part del segon disc de la banda. El primer àlbum de la formació va ser Mi plano privado, estrenat el 2018.
 
–Com ha estat el procés de creació d’Hechicera?
–És una cançó que vaig escriure fa més de 10 anys, una d’aquelles lletres que tens guardada en una llibreta però que mai acabes de fer. Aleshores, la vaig recuperar, la vaig reestructurar i hi vaig afegir alguna cosa. La producció l’ha preparat el Genís Riera, que és un percussionista de Barcelona especialitzat en percussió llatina. Ens va preparar la gravació enregistrant la percussió i fent les marques, i a partir d’aquí, hem anat construint. També hi ha participat el Jordi Rodríguez, que és un guitarrista flamenc molt bo i professor de l’Esmuc de Barcelona. I per part nostra, la secció de vents va estar a càrrec del Suso Real, el Jean Michelle i el David; el Toni va fer el baix i la guitarra elèctrica; i jo, com sempre, vaig posar la veu.

–Quin ha estat el retorn dels seguidors?
–La veritat és que hem penjat la cançó en un moment que la notícia està en un altre tema que tots sabem quin és, però està tenint una bona resposta. A la gent li agrada, i en un moment que tot és confusió i incertesa, una mica d’alegria també va bé. Al final, és una cançó que parla una mica de la seducció després del rebuig d’una noia. Així que penso és un tema per distendre’s una mica i alegrar-se.

–Tenen algun concert previst pròximament?
–Tenim moltes ganes de defensar la cançó en directe, i és cert que des que va començar la banda, no hem parat ni hi ha hagut pràcticament un mes que no haguem fet un concert. Però, precisament ara, no en tenim cap a l’horitzó. I de fet, amb les restriccions que ara tenim vigents, penso que serà una mica difícil.

–Tot i això, a l’estiu van tenir força activitat, oi?
–La veritat és que sí. Hem estat a molts llocs diferents i ens han buscat de diversos locals d’Andorra. A més, també vam poder tocar a la Festa Major de Sant Julià de Lòria, que era un poble on tenia moltes ganes de tocar perquè era l’únic lloc que ens faltava de tot el país. Va ser un bon estiu, sí.

–I quins reptes tenen al cap?
–Ara, sobretot, acabar de gravar el segon disc. Hem penjat ja quatre cançons noves i estem treballant per finalitzar el nou àlbum. Tenim cinc cançons més en marxa i amb la preproducció feta, i serà qüestió de gravar-les, acabar d’enllestir-ho tot, i veure si a la gent li agrada el nou disc. Tenim aquesta il·lusió perquè, al final, fem els discos per sentir-nos satisfets i tenir-ne un bon record, més que per triomfar o que l’escolti molta gent.