La Montse va néixer a la Seu d’Urgell el gener del 1984, va estudiar biologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i va començar a treballar a la docència a la Seu i va estar durant set cursos a la unitat d’escolarització compartida. Més endavant va dedicar-se a la docència a l’Escola Sagrada Família d’Escaldes i l’any 2018 va entrar a l’Institut d’Estudis Andorrans.
 
–Com va arribar fins al Projecte Phénoclim?
–Dins la meva tasca a Andorra Recerca + Innovació, vaig començar a protagonitzar accions al vessant de biodiversitat i muntanya, un eix nou d’estudi de l’antic Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (Cenma), d’una manera més dirigida a la societat. Nosaltres figurem dins la xarxa Educació Pirineus vius, la qual es dedica a estudiar temes relacionats amb l’educació ambiental. Phénoclim va néixer als Alps l’any 2004, però l’any 2018 es va traslladar al massís pirinenc i es va incloure dins la xarxa esmentada anteriorment.

–En què consisteix?
–Fem presentacions obertes a la ciutadania des del 2019 i divulgacions, sobretot, de les espècies vegetals que ens envolten a les escoles d’arreu del Principat. A partir d’una reunió amb Escola Verda i Andorra Sostenible, vam arribar a un acord per establir un treball de camp amb els centres educatius i, així, és com vam començar a acompanyar i guiar als alumnes i a fer reunions amb els professors per tal de transmetre tots els nostres coneixements perquè els puguin arribar a implantar en els seus plans docents.

–Com es duu a terme?
–A través de l’observació d’espècies vegetals estudiem la fenologia estacional. Significa que observem quan floriran, quan brotaran, quan treuran les fulles i en quin moment de la tardor les perdran. D’aquesta manera, ens encarreguem d’anotar dades i arribar a conclusions sobre com reaccionen les espècies al canvi climàtic i a la variació de les temperatures amb relació al procés fenològic. Phénoclim selecciona un tipus de plantes que puguin tindre un rang altitudinal molt ampli i fem un seguiment. Com tenim diferents zones d’observació podem establir comparacions amb etapes anteriors i apuntar el moment en què es produeix el procés fenològic mitjançant seguiments setmanals.

–Quin és l’objectiu principal d’aquest treball?
–A grans trets, ens encarreguem de sensibilitzar i conscienciar la població sobre l’existència del canvi climàtic que ens afecta tant a les persones, com als animals i les plantes. També apropem a la ciutadania les diferents espècies vegetals de l’entorn que potser desconeixen i pretenem fer partícip a tothom sobre les evidències d’aquests fenòmens canviants al Medi Ambient.

–Hi ha previsió de futur?
–Estem molt contents perquè l’acceptació escolar és bona i tenim 10 centres educatius inscrits. La previsió és fer créixer la xarxa i seguir sumant escoles al projecte, d’aquesta manera tindrem una base de dades molt més rica.