Com si formés part d’un bon guió, la relació de la Txell Díaz amb el teatre està plena de sorpreses i girs inesperats. Quan era petita va començar a fer classes per ajudar-la amb la seva timidesa i no li va agradar gens. Però de mica en mica es va anar enamorant de l’escenari i això la va portar a Cuba, després de fer la carrera d’Humanitats, on va viatjar per formar-se en dramatúrgia, dansa, teatre, cant i percussió i on va descobrir que era a això al que es volia dedicar.

–Què va descobrir exactament a Cuba?

–Que em volia dedicar a les arts escèniques. Però en tocar tants pals, escriure, dirigir i fer feines de producció, vaig tenir clar que no només volia ser actriu. M’agrada estar a l’escenari, però també encarregar-me de dinamitzar els projectes. Això s’ha convertit en una lluita interna meva. Que els projectes tinguin una mica de continuïtat.

–Abans de marxar allí, però, ja tenia companyia de teatre pròpia.

–Sí, Les molt il·lustres. Realment va néixer al 2018 com un espectacle de microtreatre que vaig crear amb l’Elena Santiago. Amb el Jaume Viñas, director i guionista, vam crear una peça on parlem d’Andorra, de com és viure-hi i de les particularitats que s’hi donen i que poden sorprendre als forans. Vam tenir tant d’èxit que la companyia hi va agafar el nom. Ara el nostre objectiu és portar l’obra a les escoles. Ja hem actuat a l’escola andorrana de batxillerat.

–D’altra banda, és la coordinadora d’arts escèniques del proper ‘La Cultura no s’atura’.

–Sí, estic molt contenta. És una gran tasca de recerca de companyies i espectacles, i vull donar projecció en el temps a peces que a vegades es poden gaudir durant molt poc temps. A més, vull ajudar els actors, ballarins i d’altres professionals, sobretot d’Andorra, en una època gens fàcil.

–Quan se celebrarà?

–Començarà el mes de desembre i s’allargarà fins al mes de març, aproximadament. Estic encantada, perquè crec que és un festival molt necessari, ja que dona una empenta important als espectacles i això fa pujar l’autoestima dels que ens dediquem, perquè és una demostració que es creu en la cultura.

–Projecte que combina amb el seu treball al Museu Carmen Thyssen Andorra. Què fa exactament?

–M’encarrego dels serveis educatius, per apropar el museu a les escoles, i també m’encarrego de les activitats que surten una mica del convencional, com concerts, xerrades, esdeveniments, etc., per dinamitzar el museu i apropar-lo a la població. Volem que no sigui vist com un espai passiu on només anar a veure una exposició, sinó que on es fan moltíssimes activitats per posar la cultura a l’abast de tothom.

–Què és el millor de les arts escèniques?

– La seva universalitat i el seu compromís social. Crec molt en el seu potencial per conscienciar i transmetre un missatge molt potent i fins i tot provocar un debat.