Per la pintora Alba Roqueta dibuixar i pintar es transforma en una pulsió tan vital com respirar, i això és el que transmeten els seus quadres. Iniciada en l’art dels pinzells amb Domènec Fita a l’Exportart de Girona, el dibuixant Avallone, el Centre Cultural La Mercè de Girona, l’Escola Massana i el Cercle Artístic Sant Lluc de Barcelona, entre d’altres, ha fet desenes d’exposicions a Catalunya, Galícia (Santiago de Compostela), França i Holanda. L’any 2006 va obtenir una menció especial per la seva obra al Premi Internacional de Pintura Zurbarán, i des del 2012 ha estat la comissària de la Trobada d’Art de Galicia a l’Empordà.
 
–Quan va decidir dedicar-se a la pintura?
–No hi ha un moment determinat, sinó unes circumstàncies que passen i t’hi aboques amb tot l’amor que sents per l’art i amb tot el que vols transmetre amb els pinzells. D’aquesta circumstancia, ja en fa unes quantes dècades, tenia uns 30 anys; abans m’havia dedicat a l’empresa familiar.

–Quin és l’estil de pintura que la defineix?
–No m’encasello en cap corrent en concret; vaig agafant d’aquí i d’allà i tinc una personalitat pròpia que intento reflectir en els meus quadres. Evidentment hi ha uns coneixements tècnics bàsics, però després deixo que el talent i la inspiració facin la resta.

–Quin diria que és el seu quadre més important o representatiu?
–N’hi ha més d’un, però si hagués de destacar-ne algun, m’ha marcat especialment la sèrie que vaig fer de «Rostres», als inicis de la meva trajectòria professional com a artista.

–A on li agradaria exposar en un futur?
–Em faria molta il·lusió exposar a Andorra. És un país que sempre s’ha interessat molt per l’art i sé que hi ha bones col·leccions. M’atrau la idea de poder anar traspassant fronteres, i per què no començar per un territori veí i amic com és el Principat.

–Coneix el Principat?
–Sí, hi tinc bones i meravelloses amistats. Aquest estiu he gaudit molt fent senderisme per les parròquies d’Ordino i de Canillo. Crec que m’he enamorat d’aquestes valls i muntanyes; recordo l’energia i la força que em va transmetre l’aigua del Valira. La pulcritud i l’ordre d’aquest petit país m’han deixat bocabadada, i he descobert un entorn natural fascinant, tranquil i ple de bones vibracions.

–Quin és el seu projecte de futur més immediat?
–Tinc diversos projectes pel proper estiu: un serà a l’espai d’art de Can Muní Palau, a Palau-saverdera (Alt Empordà), i l’altre a Galicia i a Madrid.

– Quin llegat artístic li agradaria deixar?
– Haver gaudit de posar en cada quadre una mica de mi mateixa, ser conscient que en cadascun  hi ha un petit trosset de mi, que perdurarà quan ja no hi sigui.