Jordi Corominas és doctor en Filosofia i teòleg, estudiós de l’obra del filòsof Xavier Zubiri, la fenomenologia contemporània, l’ètica i la filosofia de la religió. Des del 2011, forma part de l’associació Música per viure Judit Ribas, en honor de la seva dona, una entitat que vol millorar la vida dels nens i joves d’Amèrica Central i el Carib mitjançant la música. El proper 8 de novembre, convidat per la Societat Andorrana de Ciències (SAC), impartirà una conferència sobre el concepte d’espiritualitat i com aquest canvia segons evoluciona la societat.

–Com ha enfocat la conferència?

–El propòsit és intentar acostar-se a l’esperit. De fet, avui parlem més que mai d’espiritualitats, però podria passar que com més parlem de l’esperit menys sapiguem en què consisteix. Per començar, hi ha un esperit humà? Hi ha moltes corrents filosòfiques que el neguen, d’altres parlen d’una ànima o d’una entitat supraterrenal, i alguns també confonen l’espiritualitat amb la màgia i la bruixeria. Procuraré clarificar una mica el panorama.

–En una època tan consumista com l’actual, quin espai li queda a l’espiritualitat?

–Al meu entendre, una de les claus de la crisi contemporània és que s’ha anat cosificant la persona, és a dir, es valora com a cosa i en funció de les coses que acumula i dels resultats que produeix. Les persones perden així la seva dignitat i poden ser sacrificats en nom de qualsevol càlcul o de qualsevol avenir, ja sigui comunista, nacionalista o capitalista. D’aquí el consumisme desaforat. També l’espiritualitat és coaptada pel màrqueting. Però, malgrat tot, l’esperit resta sempre, mentre hi hagi humanitat, com una possibilitat a descobrir i cultivar.

–L’equilibri espiritual ajuda a ser més feliç?

–La noció de felicitat és molt polièdrica, però podríem dir que tot treball o exercici espiritual respon a una voluntat de plantejar-se les qüestions neuràlgiques de la vida que ajuden a viure més plenament: per què vivim i morim? Com enfrontem els dols, les pèrdues, el sofriment, les malalties, les relacions, la mort?

–Què podem fer per tenir cura de la nostra vida interior?

–Cultivar-nos espiritualment. I aquest cultiu implica, entre d’altres coses, resistir l’interès de tot poder per reduir-nos a un esperit de funcionari caracteritzat per la falta d’empatia, i no deixar-nos portar per l’atractiva religió consumista redescobrint aquelles activitats improductives i gratuïtes que fan la vida molt més agradable.

–Com ajuda la música a millorar la vida interior de les persones?

–La poesia, la música i l’art probablement són les grans eines de l’esperit. Jo formo part modestament d’una associació andorrana (Música per viure) que a través de la música vol ajudar als joves més desfavorits a redescobrir la seva absoluta dignitat. Tenim projectes a Nicaragua, on vaig treballar com a voluntari en l’alfabetització. H