Amb esforç i dedicació es pot arribar a tocar un instrument, però si algú té l’oportunitat de veure com toca el violí o la viola Elias Porter s’adona que cal alguna cosa més. El músic català, format a Andorra amb els germans Claret, és membre de l’ONCA des del 1999, porta més de 20 anys com a docent, i aquest any celebra els 25 anys de La Sonsoni, la seva banda especialitzada en músiques i danses tradicionals de l’Alt Pirineu.

Sempre va tenir clar que volia ser músic?

He tingut sort, perquè als 14 anys ja vaig començar a fer concerts cobrant amb el meu company de La Sonsoni, i això et motiva molt (somriu). Paral·lelament vaig continuar amb els estudis ‘normals’, però quan va arribar el moment de triar què feia (em plantejava estudiar enginyeria informàtica), vaig decidir fer el grau superior de música a Barcelona.

De quantes formacions forma part?

A més de La Sonsoni, toco amb l’ONCA, tinc el grup de música d’arrel del sud dels Estats Units, The Scarlett BrotherHood, també toco en un grup de jazz, i després toco amb altres formacions que em conviden per actuacions concretes, com és el cas del Trio Goldberg, amb el qual he col·laborat molt, la última vegada la setmana passada a Ordino, entre moltes altres.

Quin estil li agrada més?

Això és com quan et demanen que triïs entre els fills (riu). No es pot.

Com és el seu dia a dia?

A més d’assajar, tocar i ensenyar, ara estic estudiant un grau superior d’informàtica. Era una assignatura pendent que tenia, I com per desgràcia la feina com a professor de música és un món molt precari, vull intentar treballar entre setmana d’informàtic i el cap de setmana de músic.

A més d’interpretar, composa?

No massa. En 30 anys que fa que toco, hauré composat dues cançons. Admiro molt a la gent que té la capacitat de fer música del no res, perquè no és gens fàcil. El meu soci de La Sonsoni composa una cançó cada 15 dies i sempre em sorprèn.

Per ser un virtuós de la música, són suficients l’esforç i la constància?

Hi ha gent que diu que si no tens el ‘duende’ no te’n sortiràs, que ser músic és quelcom innat. Jo crec que hi ha graus, que amb esforç i treball pots aconseguir qualsevol cosa. Potser no donaràs concerts per tot el món, però podràs tocar un instrument de manera correcta. Amb la perspectiva dels anys, li estic molt agraït als meus pares, per insistir tant que estudiés perquè sinó no hauria aconseguir el reconeixement que tinc.

Quins projectes té?

Continuar amb totes les formacions, tocar en trio de guitarra espanyola i cantant per interpretar nadales aquest Nadal i preparar la gravació d’un disc amb al La Sonsoni per commemorar els 25 anys. I amb l’ONCA hi ha produccions molt interessants. No em puc queixar. Després de la pandèmia la veritat és que està venint molta feina.