Josep Maria Garrido és un fotògraf del país i un enamorat d’aquest món. Realitza sessions a exteriors amb parelles on busca principalment la diversió per als models i per a ell. 
 
–Com surt la vostra passió pel món de la fotografia?
–Sincerament no et sabria dir com ni quan, només recordo que des de ben petit agafava la videocàmera (aquelles amb cinta de cassette grans) i ja gravava escenes per casa. De la mateixa manera, sempre que podia, si una càmera queia a les meves mans, feia fotografies del que m’envoltava. El més divertit era que com que eren càmeres amb carret fins que les portaves a revelar no podíem veure el resultat. Al moment que vaig poder, vaig comprar-me la meva primera càmera digital, es tractava d’una Canon IXUS per allà als anys 2000, després la Canon D450, etc. Per respondre a la teva pregunta, et diria que no em «surt» la passió, sinó que és una cosa més aviat que porto dins, que ens permet veure el món d’una manera diferent i voler capturar-lo com nosaltres el veiem o, si més no, poder intentar-ho.

–En quin moment va decidir que anava a dedicar-se a aquest món?
–Dedicar-me a aquest món ha sigut per una sèrie de condicions i esdeveniments que han anat passant que a poc a poc m’hi han portat aquí. Jo tinc una empresa de comunicació des de l’any 2008 i la fotografia era un servei que anava implícit en tots (o gairebé tots) els treballs que feia pels meus clients, sobretot per la gestió de les seves xarxes socials. A poc a poc, la gent s’ha anat adaptant a les noves tecnologies i he anat tenint menys volum de feina com a gestor de xarxes. Això em va empènyer a prendre la decisió d’oferir el servei de fotògraf exclusivament i sincerament, és la millor decisió que podia haver pres.

–Què és el que més li agrada de la seva feina?
–Del que més gaudeixo és del tracte amb les parelles o famílies. Tenint en compte que és un client que ja bé predisposat i amb ganes de gaudir, hi ha moments divertits i també intensos durant les sessions. És molt bonic quan aconsegueixes que una parella s’oblidi de la teva presència i comencen a deixar-se anar i a ser realment ells mateixos. Com sempre dic, el postureig mola, però l’espontaneïtat mola més.

–Té alguna anècdota d’alguna sessió que hagi realitzat?
–Durant una sessió de parella, va ser molt bonic veure com el nuvi, va agafar una guitarra acústica i es va posar a tocar i a cantar allà mateix. En aquell moment la seva parella i ell es van posar a ballar i cantar junts, i va ser un moment molt màgic.

–Hi ha alguna localització especial que li agradaria fotografiar?
–M’encanta fer sessions de fotos prop del mar o en zones molt obertes, perquè les postes de sol que s’hi poden veure són espectaculars. Aquí tenim la sort de tenir una naturalesa impressionant, però si a més tinguéssim aquelles postes de sol, de ben segur que molta gent pujaria aquí a fer sessions.