Nacho Mayo va néixer a Cadis però viu a Andorra des de fa 16 anys, on treballa com a professor, i on continua desenvolupant una creativitat poètica que l’ha dut a publicar en castellà al 2014, Cantos amatorios, i al 2017, Heterotermia. El proper 14 d’octubre presentarà al Teatre de Les Fontetes (la Massana) Poemes de Sispony. Poeta confinat, el seu primer volum de poemes en català, i ho farà de la mà de l’editorial Anem Editors, i amb pròleg del poeta andorrà Manel Gibert.

–El títol ja dona pistes, però què trobarà el lector en aquest llibre?
–En realitat són dos poemaris independents, molt diferents però a la vegada amb molta relació, ja que visc a Sispony. La diferència prové del procés creatiu que ha seguit cadascun d’ells. Poemes de Sispony es va gestar durant dos anys; ha anat evolucionant des de la primera versió, amb una trajectòria complexa, fins que el vaig lliurar a l’editorial. Pel que fa al contingut, parlo de Sispony com a epicentre de la meva pau actual, que no és la que he tingut sempre. És una poesia tranquil·la, introspectiva, de contacte i observació de la natura. Per contra, Poeta confinat és un poemari escrit en dos mesos, a la primavera del 2020, sense pràcticament correccions. És com una crònica poètica de les experiències del confinament, de la contemplació de l’exterior des de l’interior. Això sí, tots dos tenen el fil conductor de la natura, la muntanya i els ocells.

–Com ha estat el procés d’escriure en català?
–Dur (riu). No ha estat fàcil, però, d’una banda, ha estat una satisfacció perquè ha estat tot un repte, i d’una altra, ha estat una solució per resoldre aquesta dicotomia de fer conviure en la mateixa persona, en el mateix poeta, dos vessants poètiques ben diferents. M’ha facilitat el procés. En català he pogut canalitzar aquesta vessant de la natura, de la contemplació, mentre que la meva poesia en castellà és molt urbana, més social, més radical i més de denúncia.

–I com valora el resultat?
–Estic molt satisfet, tot i que al principi vaig tenir dubtes, però he tingut la sort de comptar amb l’ajuda de Manel Gibert, que em va guiar en el procés d’escriptura. De fet, és una mica el culpable d’aquesta poesia en català, perquè va ser qui em va encoratjar perquè continués per aquest camí després de llegir la primera versió de Poemes de Sispony. Em preocupava no utilitzar el llenguatge adequat, que resultés infantil, però els que l’han llegit m’han comentat que està força bé (somriu).

–Com va contactar amb l’editorial?
–Manel Gibert em va recomanar que els enviés els dos poemaris, i ells van voler publicar-los plegats mantenint els dos títols seguint la tradició de la poètica en francès.

–Tornarà a escriure en català?
–No ho descarto, perquè l’experiència ha estat molt interessant, però de moment, tinc un poemari en castellà de caire social i fins i tot polític que està en fase de recerca d’editorial.