Lluís Dejuan és un andorrà apassionat dels vehicles antics. Té, com ell descriu, una «petita» col·lecció actualment. Són els seus amors de ben petit, quan passava per davant d’un taller al seu barri mentre anava a l’escola i es meravellava amb els cotxes de les dècades dels 50 i 60. Aquesta passió li ha portat a estar nou anys com a president de l’Associació Andorrana de Vehicles Antics. Recentment van realitzar un ral·li de cinc dies a la província espanyola de Terol i espera, si la pandèmia ho permet, tornar a realitzar les sortides mensuals que feien els diversos membres de l’associació.
 
–Com va sorgir la seva passió pels vehicles antics?
–Des de ben petit els cotxes de la meva època m’han encantat. Curiosament, quan anava a l’escola passava per davant d’un garatge on hi havia un Biscúter aparcat i em va meravellar. Pràcticament, l’afició als vehicles clàssics sempre ha existit, però, els de la meva època, la dècada del 50 i 60, són els meus cotxes preferits.

–Té algun vehicle que sigui realment especial per a vostè?
–Tinc una petita col·lecció i són tots vehicles que m’hagués agradat tenir de jove. El primer vehicle que vaig poder comprar va ser un Citroën Traction Avant de l’any 53, i es pot dir que és un cotxe corrent dins del col·leccionisme de vehicles antics. Després van venir el Morris Minor, el Peugeot 203, la Vespa del 56, el Mercedes dels 60, etc. 

–Com és la seva història amb l’Associació Andorrana de Vehicles Antics?
–Jo vaig aparèixer en l’associació per fer els reportatges de les concentracions internacionals que es feien com a professional de l’empresa d’audiovisuals que tinc i allí vaig acabar d’arrencar la meva afició. Vaig entrar sobre l’any 90 en l’associació com un membre més i ja vaig començar a formar part de diverses juntes passant pels diferents càrrecs, fins que vaig arribar a ser president i ara ja fa nou anys que soc al càrrec.

–Recentment va organitzar el ral·li a la província espanyola de Terol, com va ser l’experiència?
–Aquesta sortida la vam preparar just abans de la pandèmia i no la vam poder fer realitat fins al setembre d’aquest any coincidint amb el pont de Meritxell. La valoració és molt bona, tots ens ho vam passar molt bé i molts dels que van venir van agrair que l’associació realitzés aquest ral·li a Terol, perquè van descobrir també aquesta província espanyola.

– Té pensades més iniciatives per al futur?
–Ara el que estem fent és reprendre el ritme habitual de les sortides mensuals a Espanya i França amb distàncies d’uns 250 quilòmetres que fem per tots els socis. Estem pendents, segon l’evolució de la pandèmia, de recuperar la Weekend International, la trobada internacional de vehicles antics que se celebrarà a Encamp. I aquest any, de cara a la primavera, tenim prevista una novetat en forma de concentració de cotxes, però encara estem donant-li forma.