David Moreno va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Politècnica de València. Després va fer dos Erasmus, un a Finlàndia i l’altre a Irlanda, on va posar en pràctica els àmbits cinematogràfics de la carrera. Actualment, treballa en diversos projectes al Principat.
 
–Per què va decidir estudiar cinema?
–Des de ben petit volia fer cinema. Per això, quan va arribar el moment d’escollir la meva carrera universitària vaig escollir la de Comunicació Audiovisual en comptes de cinema, ja que aquesta m’oferia un ventall molt més ampli en el camp de la cinematografia en comparació a la de cinema que era més específica. Un altre aspecte que també vaig tenir en compte per als meus estudis universitaris va ser quin campus escollir i vaig donar prioritat a la de Gandia, la qual em va permetre posar en pràctica tots els coneixements del món cinematogràfic. Ara bé, els meus estudis de cinema els vaig fer en les meves dues estades d’Erasmus. De manera més autodidàctica, també he fet cursos d’escriptura de guió i de direcció de cinema a més de llegint llibres i fent cursos en línia.

–Actualment es dedica professionalment com a director de cinema?
–Ara mateix viure d’això m’és impossible i tampoc veig que en un futur pugui treballar només de director de cinema. De tots els directors de cinema que conec cap d’ells viu només d’això, sinó que també són guionistes, productors i formen part d’un equip de diversos treballs relacionats amb el món del cinema, dels espectacles i de la publicitat. És molt difícil dedicar-se només a ser director de cinema. Per això, el meu objectiu és poder dedicar-me al món del cinema com a director i productor.

–En quina mesura l’ha afectar la pandèmia?
–Quan va començar la pandèmia estava a Irlanda acabant el meu Erasmus. L’arribada de la pandèmica va provocar que molts dels festivals als quals vaig enviar el meu curtmetratge Sankari s’anul·lessin o ajornessin de manera indefinida, i per això, vaig decidir tornar a Andorra. Un cop al país, vaig tenir l’oportunitat de treballar en diversos projectes com l’espot publicitari de Grandvalira Que res ens faci perdre la il·lusió, el curtmetratge de Llana Negra, la pel·lícula Tantum, entre d’altres.

–Enguany, ha pogut fer algun projecte? 
–Aquest any vaig participar en l’equip de producció del llargmetratge El fred que crema del director Santi Trullenque i al curtmetratge Plastic Killer de José Pozo, a més de fer alguna col·laboració, actes i espots publicitaris amb Filmic Audiovisuals. En l’àmbit musical, vaig fer de director del videoclip Don’t get it wrong dels Four Flags i fa poc he participat el curtmetratge Noria d’Eli Terri. Després d’això, amb motiu del 25è aniversari de la banda d’Hysteriofunk faré el meu segon videoclip com a director i guionista de la cançó All the pretty little horses que pertany al disc Arnes, basat en el llibre Arnes de l’escriptor andorrà David Gálvez. Li puc anticipar que al videoclip fusionarà la música de la banda amb els relats de Gálvez.