José Maria Guerrero Medina és un pintor i escultor espanyol molt reconegut pel seu estil de pintura. Des del passat 16 de setembre i fins el 31 d’octubre es pot visitar a la galeria d’art Taranmana la seva darrera exposició Fragments de la Memòria. 
 
–És el primer cop que fa una exposició a la galeria d’art Taranmana?
–Sí, tot i que de manera individual és el tercer cop que faig una exposició a Andorra. La primera va ser l’any 2004 amb Imatges de la Memòria a la Galeria d’art Carmen Torralladona. La directora fins al seu tancament va ser Aminda Saludes, actual directora de la galeria Taranmana. I la segona galeria on vaig exposar les meves oobres va ser l’any 2012 a Pilar Riberaygua amb l’exposició Circ. 

–Quin tipus de fragments de la memòria ha exposat? Pertanyen a les seves vivències personals?
–Abans de tot vull deixar clar que no es tracta d’una memòria que relati res en concret, sinó que és el procès de reinstrospeció profunda a partir d’uns esbossos que faig de manera automàticai que em donen la possibilitat d’expressar-me sense control, sense un relat en concret. En altres paraules, considero que no sempre s’ha de lligar a una imatge de la memòria nostàlgica i tractar-la d’una manera evocadora, sinó deixar que flueixin i plasmar després a la tela el fluir de tot això. En la pròpia tela neix el quadre a través de tota la composició que envolta els codis pictòrics però no és una memòria descriptiva, sinó que més aviat és un flaix incontrolable que es produeix a través del dibuix automàtic. A això li en dic fragments de la memòria perquè no és una memòria descriptiva. 

–Amb quina voluntat ha fet l’exposició?
–Tot parteix d’una part de la  meva obra latent, una obra contínua sobre la meva pròpia intimitat. És una part de la meva vida, en la qual jo deixo que flueixin aquestes imatges, que anomeno com a «fragments de la memòria» per a donar-los-hi forma. En altres paraules, aqusta exposició pertany a la introspecció de la meva vida. Per això, potser també es barregen coses que poden pertànyer en l’àmbit històric, i per tant, a anteriors temes d’antigues exposicions, perquè es troben a dins del que jo sento, com a persona i com a pintor.

–Ha pogut traslladar tota la col·lecció a l’exposició d’Andorra? 
–Malauradament no he tingut la possibilitat d’exposar una gran quantitat d’obres d’aquesta sèrie al Principat, perquè la galeria no és molt gran, però tot i això, crec que l’exposició ha quedat bastant ben representada. 

–Com són els personatges d’aquesta sèrie?
–Molts dels personatges de la col·lecció són solitaris. Alguns estan vinculats amb obres que he fet fa poc, especialment a Fragments de la memòria i Imatges de la memòria, altres els vaig percebre al moment de pintar-los i alguns potser formaran part de futures obres.