Itziar Castro és una dona tot terreny. Tant aviat actua, com dirigeix o produeix, i ara també publica poesia. De fet, el passat dimarts va estar al Principat per presentar el seu primer llibre, Con el corazón por delante, un poemari autobiogràfic on parla d’amor i desamor, però també d’assetjament, feminisme, discriminació, vulnerabilitat i empoderament. I no ho va fer sola. L’acompanyava Clàudia Riera, actriu andorrana amb la qual va compartir plànols a la sèrie Vis a Vis.

Com ha estat el seu recorregut vital fins a publicar Con el corazón por delante?

Sempre he tingut la necessitat d’escriure. Durant la pandèmia, vaig participar en lectures de poemes en streaming organitzats per l’Elvira Sastre, i van agradar tant que em van propostar plasmar-los en un llibre, i així és com el que portava escrivint més de 20 anys ha acabat convertit en aquest poemari que és una autobiografia emocional on parlo de les meves vivències personals, emocionals. Més que escriure, el que faig és vomitar poesia.

Com ha viscut una exposició tan íntima?

Tot el mon em preguntava si em feia por mostrar-me tant vulnerable, i la veritat és que crec que tenia la necessitat d’ensenyar que per mostrar com soc de forta hi ha tota una part de vulnerabilitat, de dolor, de viatge que també cal mostrar, perquè no existeix la força sense la vulnerabilitat. I és bonic veure que la gent ho ha rebut així, i que també ho sent com a propi.

A qui recomanaria la seva lectura?

A qualsevol persona que vulgui conèixer-se una mica més, bàsicament perquè tots amem, patim, plorem, riem… No conec ningú que l’hagi llegit i no s’hagi sentit en algun moment identificat amb els sentiments que hi ha al llibre.

Quin feedback té dels lectors i dels entesos?

Tothom que ha llegit el poemari està fent critiques meravelloses, i em sento molt orgullosa que descobreixin aquesta part meva i que estigui agradant, que al cap i a la fi, els que ens dediquem a compartir les emocions, el que volem és que la gent senti coses, i això em sembla molt bonic.

Hi haurà un nou poemari en el futur?

Com he dit abans, no escric poesia, jo vomito poesia, i per tant escric constantment, en qualsevol suport (llibreta, mòbil…) i lloc: enmig d’un rodatge, una festa o un avió… No sé si es tornarà a plasmar en un poemari o en d’altres coses. Ara estic treballant per musicar alguns dels poemes, perquè alguns també són cançons, però no hi ha res concret, tot i que no deixo d’escriure.

Coneixia Andorra abans de venir a presentar el poemari?

Sí, he vingut a diferents festivals, com el Festival Internacional de Pallasses, un dels millors del món, al qual vaig participar fa anys, així com al Festival Ull Nu, per presentar vàries pel·lícules i curtmetratges. Evidentment també he vingut a gaudir de l’entorn. Teniu un país meravellós, i a més esteu advocant a favor de la cultura, que em sembla molt interessant.