El Pancho Saula ha posat en marxa la Galeria Alta a Anyós. És advocat de formació, fotògraf i representant de fotògrafs. Fa gairebé quatre anys que resideix a Andorra, i és aquest amor pel país i l’art de la foto el que l’han portat a iniciar el projecte de la galeria. 
 
–D’on sorgeix la idea de la Galeria Alta?
–El projecte té dos ingredients principals: que soc un enamorat del país i un apassionat de la fotografia. Obrint la galeria, òbviament l’objectiu principal és vendre fotografia, perquè això no és un museu; però al mateix temps, sent oberta al públic però amb cita prèvia, dono una oportunitat al particular de tenir accés a un nivell de fotografia que no s’ha vist fins ara a Andorra.

–Per què va escollir Anyós?
–Normalment, una galeria d’art clàssica està situada en un indret cèntric i té les obres penjades en parets blanques o de ciment i ja està. La particularitat de la meva galeria és que està instal·lada a casa meva, i per tant, l’obra conviu en un espai que està viscut i que no és escèptic, i això et permet veure com l’obra interactua amb el context de la casa, la llum, els mobles, la personalitat... I d’altra banda, la veritat és que penso que Anyós és el lloc més bonic d’Andorra: visc envoltat de natura i amb el Pic de Carroi al davant, que és una escultura única.

–Per què ha començat amb Vivian Maier?
–Trobo que és una fotògrafa que té una història molt peculiar i romàntica darrera. És una fotògrafa que va decidir, d’una forma pràcticament compulsiva, anar endavant fent fotografies però de forma secreta perquè mai li va dir a ningú en vida que estava fent aquestes fotografies. I la seva obra es va descobrir d’una forma completament casual en una venda d’uns magatzems que estaven abandonats a Chicago, quan un senyor va comprar dues caixes de cartró que estaven plenes de negatius i va tenir la capacitat d’adonar-se que aquelles fotografies podien tenir un valor artístic quan les va escanejar. D’aquesta manera, si sumem el fet que és una fotògrafa molt bona i molt popular, que allà on s’exposa és un èxit, i que la seva obra té preus que encara són accessibles, crec que és anar a cavall guanyador.

–I quins objectius a futur té amb la galeria?
–Deixant de banda la part més crematística d’un negoci, un dels meus objectius amb la galeria és generar més interès per la fotografia i fer-ne divulgació. En el món de l’art, si tu pares a unes quantes persones pel carrer i els hi demanes el nom de 10 pintors tothom te’ls sabrà dir, però amb 10 fotògrafs no és el mateix. I no deixa de ser la variant artística més popular que existeix, perquè tots som fotògrafs, tots tenim un telèfon que fa fotos. No obstant això, trobo que la fotografia encara és una vessant artística molt desconeguda amb camí per recórrer. Per exemple, pot ser interessant arribar a un acord amb les escoles andorranes per organitzar visites perquè els joves aprenguin el llenguatge de la fotografia. I el tercer element és la part més humanística de poder trobar-me amb gent interessant, perquè el fet que la galeria sigui a Anyós i la gent s’hagi de desplaçar fa de filtre perquè vinguin persones realment engrescades.