A vegades les passions es descobreixen per casualitat. En el cas de l’Alexandre Girvés, va tenir molt a veure que el seu pare li regalés una càmera de fotos semiprofessional quan començava la carrera de Comunicació Audiovisual amb el somni de dirigir cine. Continua enamorat del cinema, però a través de la fotografia ha descobert un altre llenguatge visual amb el qual poder expressar com percep la realitat.

La fotografia, li agrada tant com per reorientar-se professionalment?

No ho sé, el que puc dir és que m’agrada molt fer fotos, però la meva passió és el cinema. Ara per ara, estic descobrint la fotografia i els vídeos i m’atrau molt, però soc molt jove i no descarto, d’aquí un o dos anys, marxar d’Andorra i provar sort dins el món del cinema.

On marxaria?

Encara no ho tinc del tot clar, perquè tot i que en principi volia anar a Madrid, ara també s’estan gravant moltes coses a Barcelona, hi ha molt de moviment. Sense descartar, això sí, viatjar als Estats Units, el bressol del cinema.

Quin tipus de cinema li agradaria fer?

M’agraden molt la història i les aventures, per tant, suposo que un bon exemple seria una pel·lícula de l’estil d’Indiana Jones.

Tornant a la fotografia, què és el que li va atreure?

La idea de poder treballar en estudi amb objectes o productes; m’interessa molt com tractar la imatge, jugar amb la llum per fer-la canviar i el que transmet. És el que he pogut fer quan he treballat per empreses.

Ha fet fotografies de cosmètics, oi?

Sí. Un cop acabada la carrera vaig començar a buscar feina i gràcies al contactes m’he anat introduint professionalment. A partir d’aquesta primera feina, que va agradar, ha vingut la resta.

Com es fa aquest tipus de fotografia?

Els clients tenen la seva idea, però després de posar-la en comú, fins ara sempre m’han donat molta llibertat pel que fa a la composició. M’agrada més fotografiar objectes que persones, perquè em permet seguir les meves directrius, soc més lliure.

Crec que també l’interessa la fotografia de cinema.

Sí, de fet la vaig estudiar a la carrera, i aquest últim any m’he adonat que m’atrau molt, et permet jugar amb la composició dels plànols, la ubicació de la càmera, la llum, si és natural o artificial, els colors, la profunditat, i el que es vol transmetre. Certament, a partir de fet fotos i d’haver de fixar-me en tants detalls, m’he adonat de la importància que té i ho aprecio molt més.

Expliqui’m algun dels seus últims treballs.

He fet la portada del número de tardor de la revista EF Style, i també he dirigit el vídeo de la cançó El reloj del cantant Dylan Remolu.

Una pregunta compromesa: li fan fer les fotos familiars?

Sí (riu), aquest estiu vaig anar a un casament familiar i vaig ser jo el fotògraf. Va ser el meu regal de noces.