Àlvaro Rodriguez Areny, director de cine encampadà, presentarà el seu tercer curt, Under the Ice, al prestigiós festival de cine de Sitges del 7 al 17 d’octubre. Es tracta de la tercera vegada que va al festival, abans havia anat amb els seus altres dos curts, Wolves i Le Blizzard, però, a diferència d’aquestes participacions, Under the Ice s’estrenarà en la categoria reina del festival (Official Section In Competition). 
 
–Per què apostar aquest cop per un terror més pur a Under the Ice?
–Tot el que he escrit sempre ha estat gènere de terror o fantàstic, encara que jo vinc més del thriller, però és cert que competir amb els altres dos curts a altres festivals m’ha fet adonar-me que es busca la puresa. Les meves altres peces, en aquest sentit, eren híbrides i, aquest cop, vam apostar i experimentar fer la seqüència més de terror.

–Com va anar el rodatge?
–Hem rodat el curt en tres blocs. Al gener vam fer el primer, que era de sis dies, a un plató a Barcelona on va construir un pis perquè ens va permetre treure parets per facilitar la gravació i per poder controlar la llum. El segon bloc va ser dues jornades a Andorra, al llac d’Engloasters i als Cortals d’Encamp, que són els principals exteriors del curt. I per últim vam rodar uns plànols subaquàtics a Sant Cugat, a les piscines del centre d’alt rendiment. Aquests van ser prou complexos perquè la càmera ha d’anar amb un hermetisme especial i s’ha de tenir també bussos-especialistes.

–Quina ha estat la principal dificultat durant el rodatge?
–Realment va estar al primer bloc, al pis. Pràcticament érem 70 persones, i moltes d’art que van construir un pis des de zero. Sens dubte és on hi ha hagut més feina, però pràcticament el 80% del curt es desenvolupa al pis. I pels actors era més complicat els subaquàtics perquè van eixuts i han d’aguantar la respiració en aquests plànols, i al final teníem un nen que tenia set anys.

–I, com es veu de cara a Sitges? Quin paper pot fer el curt?
–Ja estar entre la vintena, gairebé trentena, de curts dels milers que hi reben per participar, és el premi. És molt complex arribar, qualificar-te i, aquest cop, que t’agafin en una secció oficial, que a més qualifica per als Oscar o els Goya. I ja quan estàs allí, i veus els teus rivals, amagues una mica el cap, hi ha espanyols, americans, japonesos, etc. L’altre cop amb Le Blizzard vaig sortir molt orgullós, però ara no ho sé sincerament.
 
–Una vegada finalitzi el festival, on es podrà veure?
–Fins que no acabi el seu recorregut de festivals no puc tindre’l publicat enlloc. Un cop finalitzi, la idea és que estigui disponible als cinemes Illa Carlemany i a plataformes digitals com Alter (YouTube).

–Què podem esperar de vostè en el futur?
–A escala de curts he fet el que havia de fer, no crec que faci un quart. El que pertoca és fer un llargmetratge.