Fabiola Masegosa és llicenciada en Filologia espanyola i doctora en Filologia catalana, especialitzada en teatre i en l’obra de Vicente Blasco Ibáñez, autor destacat del naturalisme espanyol, moviment del que també va formar part Emilia Pardo Bazán, de la qual es compleix aquest any el centenari de la seva mort i sobre la qual Masegosa impartirà una conferència aquest dijous, dia 16 de setembre, a la Llacuna organitzada per la Societat Andorrana de Ciències (SAC).

–Sobre quins aspectes versarà la conferència?
–Sobre el naturalisme en les novel·les d’Emilia Pardo Bazán. Sent una dona de família adinerada, va optar per sortir de la seva zona de confort per descriure d’una manera molt crua tot el que veia, inclosa la vida de les classes socials menys afavorides.

–Quins altres elements naturalistes hi ha a la seva obra?
–A La cuestión palpitante, un recull d’articles sobre el naturalisme d’Émile Zola, el pare del moviment, defensa un naturalisme a l’espanyola, castís i adaptat a les seves creences (era molt catòlica) que rebutja l’idealisme i el romanticisme. Ella seguia els preceptes de Victor Hugo. Posteriorment, va publicar La tribuna, considerada la primera novel·la naturalista espanyola; Los pazos de Ulloa, on es veu com la natura condiciona la manera de ser dels personatges, entre d’altres.

–Què és el que més li agrada d’ella?
–Com descriu el camp, els pazos, i com influeixen en la gent que hi viu, tant en els treballadors com en els terratinents. I el seu vocabulari, que era molt ric, perquè havia llegit molt i es va relacionar amb molts escriptors.

–Com van ser rebudes les seves obres en aquella època?
–Amb molta admiració però també amb moltes crítiques. Sobre La cuestión palpitante Zola va dir: «És un llibre molt ben fet, no sembla un llibre de senyora. [...] Aquelles pàgines no han pogut escriure’s al tocador».

–I va tenir èxit comercial?
–Sí, va ser molt llegida, s’ha de tenir en compte que era periodista i publicava articles d’opinió en diferents diaris i revistes de l’època.

–Per què se la considera una avançada al seu temps?
–Perquè va ser una de les primeres dones en tenir el seu propi despatx on escriure i rebre visites, participava en tertúlies literàries, viatjava moltíssim, va ser una pionera del feminisme (la seva separació matrimonial va ser un escàndol), i la segona dona en intentar formar part de la Reial Acadèmia de la Llengua. No ho va aconseguir pel fet de ser dona.

–Suposo que la seva situació econòmica va jugar a favor.
–Segurament, però altres dones riques es limitaven a tocar el piano i encarregar-se de les tasques domèstiques. De fet, ella li va demanar al seu pare canviar les classes de piano per unes altres de llatí. Imagini’s. Tenia molt de caràcter.