Jordi Bulbena és guitarrista i compositor de rock and roll i folk progressiu. Va néixer a Barcelona l’any 1955, va venir a Andorra amb 18 anys i des de llavors ha tocat en diversos grups del país, tot i que sempre de manera discreta. Durant tot el mes de setembre estarà a l’Espai La Peixera presentant el seu últim recull de cançons Retrats de la mar d’Elles.

–De què tracta ‘Retrats de la mar d’Elles’?
–És un conjunt de 31 cançons que tracta sobre les dones de la meva vida: la meva dona, filla, mare, companyes amb qui treballo... El títol fa referència a la gran quantitat de dones que hi ha a la meva vida. La inspiració em va venir quan una companya de feina em va demanar si li podia compondre una cançó i des de llavors vaig fer cançons per a totes les dones de la meva vida.

–Què fa durant l’exposició a La Peixera?
–Estaré cada dia des de les 19.00 hores fins a les 21.00 hores a La Peixera interpretant les cançons que estaran penjades al sostre de la sala i els assistents podran escollir el tema que vulguin que interpreti. Tot i que també podré tocar altres cançons que no estiguin al repertori i que la gent em demani. 

–Com va començar en el món de la música?
–Vaig començar als 14 anys quan em van regalar el llibre Folk song, un recull de cançons catalanes que em va inspirar a començar a tocar la guitarra. Així doncs, la meva família me’n va regalar una i vaig anar al conservatori de música a aprendre solfeig durant tres mesos, però finalment ho vaig deixar perquè no em volia convertir en una còpia, ja que als músics dels conservatoris els imposen una manera de crear la música i estan atrapats dins les normes i no poden deixar volar la seva imaginació.

–Com compon les seves cançons sense una formació acadèmica?
–Per crear les cançons tinc un llibre que es titula 500 acordes para guitarra, que m’ajuda a compondre un tema a partir d’un conjunt d’acords combinats. Una altra habilitat que tinc és que soc capaç de reproduir els acords de memòria que he escolat en una cançó que m’ha agardat. D’altra banda, també toco el piano que em permet crear melodies més afinades. A més a més, amb el meu amic Francesc Badia, que toca la bateria ens divertim traduint les cançons de rock anglès al català, ja que penso que no hi ha res millor que cantar en la llengua materna per expressar tots els sentiments.

–Quina va ser la seva primera composició?
–La meva primera cançó va ser quan tenia 22 anys, es titula Rock salvatge i en ella plasmo la meva visió de la història del rock. Penso que el rock  mostra la realitat cruel de la vida, no una il·lusió que tot és perfecte.

–Creu que a Andorra es visibilitza prou la música?
–Al nostre país es dona molta visibilitat i suport a la música clàssica i per això crec que haurien de donar més suport a la música contemporània, com el rock and roll i el folk progressiu.