Pep Ramos és un xef resident a Andorra que compta amb una gran experiència en la cuina, especialment, de muntanya, i ofereix plats característics de la zona en el seu restaurant, l’Era d’en Jaume. A més, l’1 de juliol participarà en els tallers de cuina que s’impartiran a Ordino, on ensenyarà receptes de carn, encara que també unes altres amb opció vegana. 
 
–En què consisteix el seu taller?
–Això comença a partir de les jornades gastronòmiques d’Ordino. Tots els restaurants que han volgut s’hi han adherit. En aquests, participem quatre xefs, però, en aquesta ocasió, muntarem més show i vindran més cuiners d’Andorra, que són molt bons. Intentem crear iniciatives en favor de la gastronomia i els tallers han tingut una resposta molt bona, ja que s’han venut totes les places.

–Quina mena de carn cuinarà?
–Farem uns peus de porc i una carn de vaca Onglet, i també cuinarem guarnicions. A més, prepararem menjar vegà, perquè ningú es quedi sense gaudir dels plats.

–Després d’anys cuinant a Andorra, què se li ofereix al client de fora?
–La gent ve a gaudir de la naturalesa i això està molt bé, però a més tenim un menjar casolà. Els clients que vénen d’altres llocs repeteixen. Això t’omple d’orgull, la gent vol menjar bé i que se li tracti bé. El tracte al client és del 50% del servei que ha de donar un restaurant, busquem que les persones tornin.

–Cada client demana la carn diferent. Hi ha una manera ideal per a cuinar-la?
–Nosaltres ho fem al carbó, però cadascú tria el que més li agrada. El principal és carn al punt, poc feta o normal. És subjectiu, per a algú a qui li agrada feta, si la fas poc, no valdrà res. D’altra banda, en el nostre cas, les carns no van amb salsa, i li donem al comensal la sal i oli a part. Si li posem salses, emmascarem el gust legítim. Així i tot, si ens ho demanen, elaborem una ràpidament.

–És difícil aprendre a cuinar?
–No és difícil aprendre, però la cuina és un ofici esclau. Molts volen fer el que veuen en els programes de la tele, però la vida real no és així. Has de treballar moltes hores. A més, aquí no tenim universitats de cuina com a França.

–La cuina andorrana està ben considerada?
–Està ben posicionada perquè jo tinc  clients que vénen, fins i tot, des de Barcelona. Però vivim a un territori de masses. La gent sap que hi ha un carrer de botigues i que el sucre abans era barat. Ara, cal intentar que els clients gaudeixin del nostre país i de la nostra gastronomia.

–Com treballen de cara a aquesta temporada?
–Fa 16 anys que treballo amb els mateixos preus. La pandèmia ens ha tocat molt a tots i esperem l’agost com aigua de maig. El turisme del país sol tenir el seu punt fort a l’hivern,  però la millor temporada de l’hostaleria és l’estiu.