A Guillem Marquet li encanta anar a la recerca de nous vins, ja sigui a internet, a les revistes especialitzades o seguint les recomanacions d’altres companys sommeliers. Tot i que va créixer entre ampolles de vi i productes delicatessen, si continua al negoci familiar és perquè el món del vi li apassiona. Des de l’any passat i amb la seva germana Amàlia, està al capdavant de Cal Guillo, una vinoteca i productes gourmet situada a l’Illa Carlemany, evolució de Cal Marquet Viniteca, que va obrir en el mateix lloc amb la seva germana i el seu pare fa 12 anys.

–A què s’ha degut el canvi de nom de l’establiment?
–A una evolució. Amb el pas del temps vam veure que la filosofia del local i la clientela era una mica diferent de la de Casa Marquet de la plaça Coprínceps, que va obrir el meu pare al 1974, i que és una botiga gourmet i un restaurant. Amb el canvi de nom la meva germana i jo creiem que es diferencia més clarament. Tot i això, continuem tenint els productes prèmium de Casa Marquet com el salmó Carpier, el pernill Joselito i els formatges Xavier.

–Llavors, com definiria Cal Guillo?
–Com un bar de vins, on la gent pot prendre una copa de vi amb un aperitiu o una amanida amb productes de màxima qualitat. La idea és tenir vins relativament econòmics però de molta qualitat.

–Posi un exemple de vi relativament econòmic i un de car.
–Tenim ampolles de vins molts correctes a partir de sis o set euros, i tinc un vi molt buscat a nivell mundial que és un Bordeus blanc amb un preu de 1.000 euros l’ampolla.

–Quin diria que és el perfil del seus clients?
–Per definició, es tracta de persones que tenen una inquietud pel món del vi, que ja els agrada, o que són una mica gourmets. M’he trobat tant qui em demana directament el vi que vol provar com el client que vol que el sorprenguis amb un vi diferent al que està acostumat. Pel que fa a l’edat, tot i que tenim gent jove, d’uns 25 anys, diria que el grup més representatiu està format per gent al voltant dels 40-45 anys.

–Què és el que més li agrada de la seva professió?
–El que més m’agrada és veure que faig una recomanació d’un vi i que els clients el gaudeixen, i no ha de tenir forçosament un preu massa elevat, hi ha vins de preus correctes que poden ser una gran descoberta. Obrir un Vega Sicília únic és molt fàcil, però sorprendre els clients amb un producte que no s’esperen m’agrada molt. Això passa, per exemple, amb alguns vins portuguesos d’entre 15 i 20 euros, que deixen la gent bocabadada.

–Té predilecció per un vi en especial?
–Depèn del moment. Una vegada amb el meu pare vaig gaudir molt d’un Viña Real del 70 Gran Reserva, perquè el vaig obrir sense cap expectativa, i quan el vam provar ens va sorprendre moltíssim. Però no en puc dir un només. Crec que a tots els sommeliers ens agrada provar i descobrir vins nous.