ESE, nom artístic de Sara Núñez, presentarà demà, al festival cultural Jambo Street Music, el seu primer disc, A flor de piel, un recull de cançons escrites i musicades per ella, produït per Kquimi Saigi, i gravat i mesclat als estudis BSO de Barcelona. Influenciada per estils com el Neo Soul, R&B, electrònica i pop, ESE ens presenta un treball proper a la música urbana on ens parla de nostàlgia, relacions, soledat i emocions a partir d’experiències personals i d’autoconeixement.

–Presenta primer disc i nou nom artístic, ESE.
–Sí, ESE és el nom artístic pel qual vull que em coneguin a partir d’ara, i fa referència a l’inicial del meu nom. Trobo que representa millor la meva música i a mi mateixa. De fet, quan escric sempre signo amb una S. I és una manera que la gent em pugui continuar dient Sara.

–I què podrem escoltar al concert?
–Tocarem els 10 temes que formen part del disc, A flor de piel, que espero poder treure a finals d’any, i també faré versions d’altres cançons d’artistes que m’han influït. No és una versió tan electrònica com la del disc, serà un so més orgànic, però ha quedat molt bé. Un altre canvi és que no actuaré sola, com feia fins ara, sinó que m’acompanyaran quatre músics de Barcelona: Rubén Abdellah, al teclat, Xavi Veres, al baix, Christian Sánchez, a la guitarra, i Marc Mariscal, a la bateria.

–Com ha estat aquest apropament a les músiques urbanes?
–Crec que ha estat la conseqüència de la música que escolto. Estic oberta a tot, crec que és la curiositat innata dels compositors. I en la producció el Kquimi va introduir elements electrònics i em va agradar moltíssim. Com a resultat, aquest disc sona completament diferent al que feia abans.

–I a nivell de lletres, què vol transmetre amb aquest treball?
–Parlo de saber qui ets i de valorar-te, de no buscar l’autoestima en les relacions amb els altres, sinó amb tu mateixa. També de les emocions, de sentir-les amb intensitat.

–Què és el que més li agrada dels directes?
–La connexió amb el públic, i també que quan estic a l’escenari no penso en res més que en aquell moment present. És el lloc on des de joveneta em sento millor.

–Quina importància té la poesia en les seves composicions?
–Crec que la música està molt relacionada amb la literatura i en aquest cas, amb la poesia. A l’hora de composar tinc en compte la mètrica, el ritme, i utilitzo moltes metàfores, tot i que les lletres són directes i maques d’escoltar.

–Farà gira?
–Sí. De moment tinc alguns bolos a Andorra que m’han sortit arran del concert que vaig fer a l’abril a l’Auditori Nacional. Són concerts petits, però estic molt contenta, i un cop tregui el disc, la idea és girar per donar-lo a conèixer.