Les Anxovetes és un grup d’havaneres en el qual destaquen les seves tres veus femenines des que es va crear el 2013. Després d’un any de pandèmia, en el qual van experimentar noves maneres de fer música, dissabte, 19 de juny, actuaran a Sant Julià de Lòria per connectar al públic d’un país de muntanya amb la mar. 
 
–Quin és el registre de les Anxovetes?
–Som un grup d’havaneres cantat íntegrament en femení que reinterpretem el repertori clàssic, tant en català com en castellà. El formem tres veus: Tona Gafarot és la veu greu i Montse Ferremoner i jo fem la veu aguda/mitja. A més comptem amb Salva Gallego a la guitarra, Xevi Pasqual al contrabaix i Xevi Salvatella com a tècnic de so.

–Com sorgeix la idea de formar el grup?
–La idea va ser de la Tona. Estava mirant la cantada d’havaneres de Calella i va veure que no hi havia dones a l’escenari. Així, se li va il·luminar la idea i va pensar a formar el grup. Ho va dir com qui no vol la cosa, però després es va encendre la flama. Ens coneixia a la Montse i a mi. Jo em vaig apuntar de seguida i vam començar el juliol del 2013 a assajar.

–Per què aquest nom?
–En la mateixa nit que a la Tona se li va ocórrer crear el grup, el seu germà va proposar aquest nom com una broma i a ella li va semblar una bona idea, perquè explica una mica el que és el grup, ja que fem música relacionada amb el mar. Es pot dir que representava el que acabaríem fent.

–Destacaria alguna cançó o moment del grup a l’escenari?
–Em quedo que jo, personalment, no estava posada en el món de les havaneres, la Montse i jo no teníem ni idea del que era. He descobert una gran quantitat de cançons i unes lletres molt boniques que evoquen a la nostàlgia dels temps passats, paisatges, etc.

–Com han passat l’època de pandèmia?
–Ha estat un any dur. Hem tingut menys concerts i el volum de treball ha estat més baix. L’estiu passat ens vam plantejar com podíem seguir amb l’activitat, així que vam crear formes de concert diferents. Vam fer un tipus de cantada ambulant amb un itinerari de quatre parades al poble que ens tocava. D’altra banda, també vam fer concerts en streaming.

–Què us motiva d’actuar a Andorra?
–A Andorra, tot i que no hi ha mar, ens demanen cançons marineres. Poder acostar les onades del mar Mediterrani a plena muntanya fa que sigui especial venir a tocar al Principat.

–Quins objectius tenen per al futur?
–Ara mateix, estem agafant moltes forces perquè tenim una temporada d’estiu molt plena, per sort. De cara a la tardor, esperem continuar presentant un espectacle infantil i també acostar-lo a Andorra. Quant a discos, vam treure un l’any passat, però no tenim planificat un altre ara per ara.