Elda Gahete imparteix classes de llatí i grec i literatura francesa al Lycée Compte de Foix des del 2008. Andorra li sembla un país meravellós per viure i ple d’oportunitats professionals. En aquest sentit, li agrada molt la possibilitat d’apropar la cultura francesa als andorrans mitjançant conferències. Sense anar més lluny, la setmana passada, i en col·laboració amb la Societat Andorrana de Ciències, va donar una conferència sobre Charles Baudelaire, un dels grans poetes francesos, amb motiu del 200è aniversari del seu naixement.

On radica la importància de l’obra de Baudelaire?

En el fet que a la literatura francesa la seva obra es considera molt especial, per la seva complexitat. És un autor molt conegut tant a França com internacionalment, però la seva poesia no és fàcil d’entendre. Per això era important fer aquesta conferència. La meva intenció és divulgar la seva obra, que arribi a tothom. A més, trobo que la qüestió del mal és fascinant.

Quina és la millor manera d’abordar l’autor i aquest tema?

Trobo que és interessant fer-ho des d’una doble vessant: amb senzillesa perquè sigui fàcil d’entendre, però sent fidel a la complexitat del seus poemes.

Se’l considera un autor maldit. Per què?

Perquè era un poema incòmode, provocador, irreverent amb els poderosos. A més, duia una vida bohèmia i plena d’excessos que desaprovava la seva conservadora família. Al 1857, quan es va publicar Les flors del mal, els seus poemes van ser considerats ofensius per a la moral de l’època i fins i tot va ser processat. Que la seva poesia fos molt conceptual va fer que no tingués massa èxit en vida, però jo crec que ell, d’alguna manera, buscava aquest fracàs.

Quin lloc ocupa a la literatura francesa?

Està considerat un dels grans autors. Les flors del mal s’estudia tant a batxillerat com a la universitat. Jo l’explico als meus alumnes de Première. Els adolescents se senten bastant identificats amb els seus poemes per aquest paper de marginalitat a que juga, d’incomprès, de ser diferent dels altres. Hi connecten molt.

A vostè què és el que més li agrada?

Que sempre que el llegeixo em quedo amb la sensació de no entendre-ho del tot. La seva obra és tan profunda i complexa que sempre trobes algun element nou sobre el que reflexionar. I també m’agrada molt perquè fa un plantejament molt existencial sobre l’espai que el mal ocupa a la nostra vida i a la societat.

El fet que sigui poeta y no autor de novel·les dificulta l’accés a la seva obra?

Sí, en francès la poesia és el gènere que menys es llegeix i precisament per això m’agrada el repte de donar a conèixer la seva obra. A més a Andorra la cultura francesa s’ha de posar més a l’abast i en especial la poesia, que és d’entrada més difícil per als lectors.