El teatre li ha agradat des de sempre, i després de voltar per diferents projectes teatrals al 2002, i juntament amb la Mercè Canals i la seva germana Carol, va muntar la seva pròpia companyia, An-danda-ra, per poder sentir-se lliures a l’hora de decidir què volien representar i no encasellar-se en cap gènere. Gairebé 20 anys després, han guanyat cinc premis en l’última edició del Concurs de Grups de Teatre Ciutat de Tàrrega.

–Felicitats pels cinc premis. Amb quina obra els han guanyat?
–Al març passat vam representar Garses, de Jorge Roelas, un viatge a través de l’amistat de tres dones i de com passen comptes de les seves vides al cap dels anys, en clau de comèdia dramàtica. La van seleccionar juntament amb altres tres treballs, d’entre un total de 28 propostes.

–I en quines categories les han premiat?
–Hem aconseguit el primer premi en categoria de millor actriu principal, i quatre segons premis: a millor actriu principal, millor grup, millor muntatge i direcció. El fet que et seleccionin ja és un premi, però si a més t’ho reconeixen, és una passada. Estem molt contentes.

–Què han suposat per a la companyia?
–Una satisfacció molt gran, de valoració de la nostra feina, que se’ns reconegui.

–Però no és la primera vegada que les seleccionen, oi?
–No, al 2015 ens van seleccionar per la representació que vam fer de La Casa de Bernarda Alba en català. La vam fer en col·laboració d’actors d’altres companyies del país, va ser una experiència molt bonica perquè habitualment treballem només les tres. I vam aconseguir un premi de segona millor actriu.

–L’any que ve la companyia complirà 20 anys. Quina va ser la primera obra que van representar?
–Va ser una obra de creació pròpia que tenia el mateix nom que la companyia. La vam estrenar el 2003 amb direcció de la Pepa Plana. No havíem fet mai de pallasses i va ser una gran descoberta. A més, treballar amb la Pepa va ser una passada.

–Com decideixen quin projecte enceten?
–Busquem per obra. Quan vam decidir fer Garses estàvem buscant un obra per a tres dones. No ho fèiem per gènere o autor.

–Troba que les companyies de teatre reben suficient suport institucional?
–Crec que hauríem de tenir més suport perquè produir una obra de teatre suposa molts diners, hi ha molta gent implicada més enllà de les actrius. I els diners que recaptem amb les obres, després de pagar als tècnics, els invertim en tirar endavant el següent muntatge. Com a actrius no cobrem. I tot això no es veu.

–A vostè, què li dona el teatre?
–A l’escenari em sento viva, renovo les meves energies. H