El Josep Baeta té 55 anys i en fa gairebé vuit que viu al Principat. És sommelier, té una empresa de distribució de vins i ha estat un dels membres de la delegació andorrana que ha fet de jurat a la novena edició del concurs Grenaches du Monde, concretament en la prova celebrada a Perpinyà.
 
–En què consisteix la tasca del sommelier?
–Un sommelier té tres encàrrecs principals: crear, gestionar i recomanar. D’una banda, ha de crear una oferta, així com el xef crea una oferta culinària. Per això s’ha de tenir molt en compte aspectes com el tipus de producte que s’ofereix al restaurant o la clientela que es rep. Després, ha de gestionar aquests vins: que tinguin rendibilitat, que s’adaptin a l’oferta gastronòmica... I finalment, el sommelier ha d’orientar als comensals. S’ha de recomanar al client tenint en compte el plat que prendrà i el seu gust particular, i en funció d’això, trobar el vi que més li encaixarà perquè la diversitat de vins és molt gran.

–Què pot oferir Andorra als clients pel que fa al vi?
–A Andorra hi ha una desena de cartes molt bones i sento que el nivell mitjà cada vegada està millorant més, però crec que li fa falta una empenta més important pel que fa a l’especialització. De fet, un senyal que el sector millora és el fet que ens han cridat i tingut en compte en un concurs internacional com el Grenaches du Monde, on les bodegues envien mostres dels seus productes i paguen unes despeses per tal d’aconseguir-ho per rebre una avaluació objectiva de gent que en sap. Així que el fet que Andorra hi pugui participar demostra que la gent sap que al país hi ha un alt nivell d’hostaleria.  

–I com va anar el concurs?
–Ha sigut un any molt estrany, perquè pel tema de la Covid, i especialment a França, hi havia moltíssimes restriccions. De fet, ens va canviar la data del concurs tres vegades, i fins que no hi ha hagut una mica de relaxament no s’ha pogut fer. El format d’enguany va consistir a dividir el jurat en quatre sessions de tast a quatre indrets diferents: Cebreros, a Àvila; Châteauneuf-du-Pape i Rousillon, a França; i Ascoli Piceno, a Itàlia. També vam haver d’adaptar la mecànica, repartint-nos en taules separades a un metre i mig, i et van portant les mostres amb unes fitxes de tast on vas donant les puntuacions. Aleshores, et fan arribar sèries d’uns vuit o 10 vins que tenen un denominador comú, ja sigui perquè són de la mateixa zona, del mateix any, que són tots blancs... A més, en aquest cas, tots eren de la varietat garnatxa.

–I quina és la finalitat?
–L’objectiu dels concursos i les medalles que s’atorguen és que quan el consumidor va a la botiga i veu 15 vins de la mateixa zona i característiques, pugui escollir-ne un amb certes garanties. Diguem que nosaltres, els professionals, els hi fem una mica de filtre a distància, i determinem que entre tots, un en particular guanya una medalla perquè l’hem trobat més bo que els altres. I això, en uns tastos totalment a cegues.