La Carla Caubet va demostrar als 53 anys que qualsevol edat és bona per a reinventar-se, només calen ganes i l’atreviment dels inconformistes. Després de 31 anys treballant al món bancari andorrà, va decidir que la vida és molt curta per no fer el que més t’agrada, en el seu cas, explicar contes i narracions a qui la vulgui escoltar. Hi ha un munt d’infants i adults que estan encantats amb la seva decisió, perquè els explica de meravella.
 
–On es forma una contacontes?
–En el meu cas, prèvia recerca, a l’estiu del 2019 vaig començar a formar-me amb la Numancia Rojas, una reconeguda narradora de contes xilena que fa molts anys que viu a Barcelona. He fet diversos tallers intensius de narració oral.

–Quin va ser el primer conte que va explicar?
–Durant un temps vaig formar part de l’Associació Andorrana per la Malaltia d’Alzheimer, i vaig començar explicant contes perquè els infants entenguessin el què li passa als seus avis. Després, pel Dia Internacional de l’Alzheimer vaig contactar amb les biblioteques del país per oferir la narració d’aquests contes de manera gratuïta per donar-me a conèixer. Des de llavors, em coctanten cada vegada que volen fer una activitat de contacontes. Sobretot la biblioteca de Sant Julià, que ha confiat en mi des del principi.

–Quines són les claus per triomfar explicant un conte?
–Per a mi la clau principal és explicar el conte amb amor. En segon lloc, com a narradora he de visualitzar tot el conte per saber-ho transmetre. I també he de saber connectar visualment amb els infants mentre l’expliques, fer-los còmplices.

–El conte ha de tenir una durada concreta?
–Tot depèn de les edats. Si faig contes per a infants molt petits, resulta difícil mantenir la seva atenció més de mig hora. 

–Té un conte preferit per explicar?
–El tresor de la lluna. És molt maco i cada vegada que l’explico els infants es queden bocabadats. I els adults, també (riu).

–Hi ha contes per a adults?
–Sí que n’hi ha. Són aquells que per la seva temàtica als nens els manca experiència vital per a entendre’ls. Encara que em sembla una llàstima que quan parlem de contes automàticament ens vinguin al cap només els infants. Quan els pares venen a alguna sessió, no sé qui escolta amb més atenció, si els fills, o ells. Jo crec que a tots ens agrada que ens expliquin històries.

–Quins projectes té?
– M’agradaria especialitzar-me en la narració de contes catalans i en contes per a adults. També tinc un projecte de creació de contes. El vaig començar a l’Escola Francesa d’Andorra amb nens de 7 a 11 anys. Vam crear un conte entre tots des no res i ells van ser els que el van narrar després. El millor és que també els incites a la lectura perquè llegeixen el seu propi conte i això els agrada molt.